Tardor virulenta

El personal metge intern resident (MIR) està en vaga per exigir sous i condicions laborals dignes. El confinament, aplaudiments o els estralls econòmics, que aboquen a un col·lapse profund de la globalització de les grans multinacionals, no és suficient alerta per canviar a polítiques públiques del bé comú i drets universals. Els Estats actuals no són útils per una societat sana i una vida saludable i feliç. L’acció enèrgica i el moviment conscient de les classes treballadores és el factor vital de regeneració social, republicana i lliure.

El rebrot de la pandèmia és punyent. Dona la raó als exemples històrics i a la comunitat científica. El negacionisme dels grans poders econòmics es
complementa amb uns governs incapaços de fer front a aquesta aluminosis social. L’amiant víric infecta els estaments, poblacions i barris més pobres i necessitats.

Les mesures són incoherents, malgrat clami al cel la necessitat d’inversió en Salud i un sector públic potent mèdic i farmacèutic. L’ingrés mínim vital ha esdevingut un fiasco. Els milions destinats a la gran empresa i als Bancs, constitueixen una estafa a la hisenda pública i al sacrifici ciutadà. Els diners a mans plenes de la UE són un insult a la massa creixent del precariat i  de la misèria a que condemna l’atur.

Passar de 10 a 6 persones a la reunions quan al Metro o al treball hi ha promiscuïtat en la distància? Reduir la quarantena de 14 a 10 dies malgrat l’OMS insisteix en les dues setmanes?

Resulta penós que el govern de coalició beneeixi i faciliti la concentració bancària (CaixaBank i Bankia), accepti el

saqueig que representa a la hisenda estatal pel no retorn del rescat milionari de 2008, faci ulls clucs al drama dels acomiadaments programats. En contrast és un contrasentit que el personal sanitari i els centres d’atenció primària (CAP) segueixin per sota els mínims vitals. Sous i condicions precàries, manca de contractació suficient. Un desgavell al·lucinant.

Ni més ni menys que el secretari general de l’ONU ha dit: “En un món que sembla girat del revés... els pilars del nostre món retrontollen en els seus ja fràgils fonaments... ens enfrontem a una crisi sanitària que fa època, a la major calamitat econòmica i pèrdua de llocs de treball des de la Gran Depressió i a noves i perilloses amenaces pels drets humans... la Covid-19 no és només una senyal d’advertència: és un assaig general pel món de desafiaments que encara estan per venir.”

La mobilització s’obre pas davant el gran handicap de la pandèmia. La vaga de Saint Gobain; Ahir en el ‘Dia internacional contra l’explotació sexual i el tràfic de Dones, Nenes i Nens’; Avui per la ‘Justícia climàtica per sortir de les crisis (18 h, Jardinets de Gràcia de Barcelona) en l’acció global pel clima, organitzat per Fridays For Future.

La lluita és el ferment imprescindible per virar cap a polítiques de Renta bàsica Universal, Banca Pública, treball essencial i una economia respectuosa amb la vida de les persones i la natura. La consciència col·lectiva ha de focalitzar-ho en estratègia política, propostes i organització enfront dels governs temorencs i els senyors dels diners. 24 de setembre de 2020

De la Carta de L’Aurora.