7/2/11

"La llamada de la tierra"

La Dània Innab Almaslamani (Comunidad palestina de Cataluña), finalizó su intervención de homenaje a las mujeres asesinadas, el pasado 17 de enero, con una poesía.

Fadwa Tuqán és una de les grans dones que ha donat el poble palestí, va néixer a la ciutat Cisjordania de Nablus. A través de les seves poesies va lluitar vers les injustícies de l'Estat d'Israel, i per la reivindicació dels drets de les dones en un món patriarcal.

La poesia "La llamada de la tierra", està dedicada a la dona palestina que viu en els camps de refugiats:

"¿Me han usurpado mi tierra? ¿Me han privado de mis derechos,
y me voy a quedar aquí, uncido al exilio, humillado y desnudo?
¿Me voy a quedar aquí a morir como un extraño en tierra extraña?
¿Me voy a quedar? ¿Y quién lo ha dicho? Volveré a la tierra amada.
¡Por supuesto que volveré! Y allí se cerrará el libro de mi vida.
Se apiadará de mí su tierra generosa y dará cobijo a mis cenizas.
¡Regresaré, es necesario que vuelva!
¡Regresaré, comoquiera que sean mis desgracias!".

Mas siguió desterrado, observando su tierra
y murmurando: "¡Es necesario que vuelva!".

Mientras, agachaba la cabeza en la tienda,
cerrando el alma a su oscuridad,
cerrando el pecho a su desgracia.

Pero seguía estando ahí, fija, esa idea,
zumbando febril y silenciosa,
hirviendo y ardiendo en su cabeza,
quemando, como el fuego, sus sentidos:
"¡Regresaré, es necesario que vuelva!"

No hay comentarios:

Publicar un comentario