Lleialtats

Entre la lleialtat a l'imperatiu legal al Decret del govern espanyol i la lleialtat a la mobilització sindical per frenar i tirar endarrere les mesures que impliquen aquest Decret, assumeixo a fons la sindical.

Una persona d'esquerres, una direcció i organització d'esquerres, està amb la mobilització sindical per la defensa de les condicions treballadores. És incoherent i un miratge plantejar que pot haver-hi lleialtat a ambdós bàndols. No es tracta només de consciència política i personal, es una qüestió ineludible de coherència política col·lectiva d'esquerres.

A més, el Decret del govern tripartit de Montilla empitjora les mesures adoptades per Zapatero, malgrat les pujades d'uns impostos.

S'argumenta que les mesures contra la gent treballadores venen imposades pel Reial Decret i obliguen els poders públics. Però això no vol dir que també obligui a l'esquerra a acceptar-les amb el seu vot al govern i al Parlament de Catalunya.

Quina alternativa es pot construir des d'aquesta acceptació que divideix i obstaculitza el front social de mobilització? De què serveix sinó un projecte polític com el d'EUiA?

EUiA i ICV van a la deriva sense perspectiva política, si més no pròpia. A no ser que es consideri una perspectiva la de capitular davant allò que el govern acordi, no es pot donar suport parlamentari i governamental a unes mesures del PSOE de les que seguim dient que son "injustes, inacceptables i ineficaces". No es pot salvar un govern que es fa l'hara-kiri, malgrat les conseqüències a la nostra base social treballadora i juvenil. Però encara és pitjor que EUiA, en un moment de canvi clau, on per part dels sindicats s'enceta i es llança'n a la mobilització, defalleixi en la tasca de construir amb el moviment sindical una nova alternativa política a la crisis capitalista financera i al PSC-PSOE.

L'orientació cabdal de més moviment i de més esquerra de la cinquena assemblea s'esvaeix pel tuf i asfixia de la lleialtat governamental.

Ja sabem que hi ha molta gent que no veu o no s'atreveix a fer vaga. Als sindicats els hi està costant la mobilització. Potser es gira a que el projecte d'EUiA sigui bandera dels segments més endarrerits de la gent treballadora?

Si la pota governamental-institucional d'EUiA vol fer passes cap endarrere i la pota social-moviment d'EUiA vol anar cap endavant amb les sindicats, com es pot resoldre aquesta contradicció funesta?

El que ens cal és enfortir la pota mobilitzadora des de la vaga sindical i posar en el bon camí cap endavant la pota institucional.

Del Butlletí d'EUiA.