27/1/17

La Marcha de las Mujeres, womensmarch


Gorra gatita Pussi Hat.
La denuncia y rebeldía de las mujeres estadounidenses ha inundado Washington D.F., las grandes ciudades de EEUU y las del mundo. Una inmensa multitud con la Marcha de las Mujeres ha denunciado y rechazado a Trump.
"Trump no es América, Nosotros somos América", resumió una oradora entre el ferviente entusiasmo de la multitud de mujeres.
El factor Lisístrata (Λυσιστράτη, "la que disuelve el ejército")1, obra del comediógrafo griego Aristófanes, en el siglo V aC (411), planea en el mundo.
El s XXI sitúa a las mujeres entre los movimientos innovadores cívicos, sociales y democráticos. Está cada vez más claro que la transformación, la revolución, será con las mujeres o no será.
La @womensmarch, la marcha de las mujeres, ha advertido al nuevo presidente Trump, que no estaban dispuestas a aceptar unas políticas misóginas.
La magnitud de las marchas ha generado un nuevo fenómeno que extiende el movimiento de las mujeres de una manera inédita.
La inmensidad de la @womensmarch aporta una radicalidad completa en la denuncia mucho más amplia que sobre la misoginia. El movimiento de las mujeres ha defendido los derechos de las mujeres, como el ariete para asumir todos los derechos de las minorías, la inmigración, y de todas las capas sociales incluida la gente más castigada, en general todos los derechos civiles, en contra el racismo, la xenofobia, el militarismo, conviene decir que muchos de los agravios son propios del capitalismo.
Las mujeres, las feministas, son las que han reaccionado ante la caverna que representa Trump, dentro de una globalización incapaz de resolver la crisis económica.
Es este inicio potente de movimiento lo que ha captado la esencia de que la competencia económica lleva a un choque destructivo para las mujeres y para toda la sociedad. Hay tambores de guerra económica y política. La reacción de México de suspender la cumbre con Trump es ilustrativa.
Magníficas mujeres han hecho unos parlamentos llenos de contenido cívico y revolucionario. Filósofas, cantantes, actrices, mujeres trabajadoras de todo tipo, blancas, negras y de las otras minorías, de las diferentes religiones. Son las mujeres quienes han alertado el mundo del monstruo que se desata. Son ellas quienes han incluido a los hombres, como activistas y oradores.
Madonna llamó a "no aceptar esta nueva era de tiranía en la que no sólo las mujeres están en peligro, sino todas las personas marginadas" ... "La revolución empieza aquí, esto es el comienzo de un cambio muy necesario". "No nos conseguirán atemorizar y no nos van a silenciar", estalló la abogada de derechos civiles Zahra Billoo, "este es el momento de arremangarnos, de tener valor y salir preparadas para trabajar"’ prosiguió. La mítica Angela Davis soñó en voz alta con su radicalidad feminista y afroamericana, señalando el imperialismo como el sustrato de las políticas y exabruptos de Trump.
La Marcha de las Mujeres se inició y desarrolló desde las redes sociales. Las gorras de lana de gatita rosas se convierten en el símbolo contra la misoginia y a favor de los derechos civiles, el pussy hat.
Las herederas de la mítica Lisístrata tienen mucho que decir y que hacer. Hacemos camino con las mujeres.
Del Boletín electrónico de EUiA.
1 Lisístrata


26/1/17

Fem un pas endavant Comú


Diumenge 29 Presentació d'Un País en Comú a les Cotxeres de Sants.
Posem fil a l’agulla per un nou moviment d’esquerres i catalanista que pretén transformar les estructures econòmiques, polítiques i socials de l’actual sistema neoliberal. Un País en Comú promou un escenari perquè la ciutadania recuperi la sobirania en tots els àmbits. Impugna el model capitalista apel·lant a una revolució democràtica i feminista que desmercantilitzi els drets socials amb un model econòmic basat en el bé comú on tots els drets i serveis bàsics estiguin garantits.
Una política del comú que s'emmarca dins d'una proposta per Catalunya de sobirania constituent, des d’unes aliances cíviques i democràtiques amb un referèndum efectiu que concreti el dret a l’autodeterminació, de manera que sigui la ciutadania qui decideixi sobre la República Catalana, la independència i la ruptura amb el Regne i la Constitució de 1978.
És des de la sobirania nacional que aquest poble i país pot establir, des de la llibertat, unes relacions sanes, igualitàries i fraternes amb els pobles i amb l’Estat espanyol, així com la resta de pobles i Estats europeus.
La lògica del comú és la lògica de l’interès col·lectiu. Una lògica que lluita per un país fratern i sobirà en tots els àmbits.
Per Un País en Comú la millor manera de ser una nació sobirana, com demanda el clam massiu catalanista per la independència, és en la defensa de tots els drets i necessitats; Per tant, aconseguint una hegemonia política de les esquerres, en comptes de seguir determinats pel lideratge i hegemonia de la dreta catalanista i el PDECat.
L’autonomia de Catalunya forma part d’un anacronisme com el Regne d’Espanya. L’Estat constitucional és una acumulació de sediments dels poders ancestrals dels terratinents, els banquers, industrials i comerciants, que han acolorit l’alt funcionariat de l’administració estatal, de les forces armades, la Judicatura i la Jerarquia eclesiàstica.
La ciutadania, els pobles, tant el català com l’espanyol, el basc i el gallec, està exclosa dels engranatges del poder estatal. Aquest Estat es condemna ell mateix amb la seva incapacitat per assumir les demandes populars, així com la voluntat d’existència i estructuració política de les diferents nacions.
El nou moviment català que neix per contribuir i ser protagonista en aconseguir l’hegemonia de les esquerres. 
No ens en volem anar. Volem ser lliures. Volem compartir millor des de diversos processos constituents i republicans que ens lliurin del Regne i Estat anacrònic depredador, paràsit. Les sobiranies vitals, junt amb la sobirania política nacional republicana catalana, no tenen recorregut dins l’Estat del Regne d’Espanya.
El catalanisme del comú amb les aliances democràtiques adients, sobretot entre les esquerres com ERC i la CUP, pot fomentar l’escenari per recuperar la Generalitat republicana.
Apunta’t i participa: El diumenge 29 de gener a les Cotxeres de Sants, 11 h. Durant febrer i març debats arreu de Catalunya. A primers d’abril a l’Assemblea Constituent. Fem un pas endavant!
De la Carta de L’Aurora.

21/1/17

El Tabú dels ingressos pressupostaris

El ministre d’Hisenda del Regne, Cristobal Montoro, ha advertit que serà un any molt dur. Els ajustos que imposa Brussel·les, centrats a l’Estat en les retallades son un mal auguri per les economies treballadores.
La proposta de Pressupostos 2017 de la Generalitat es presenten en el marc que marquen l’Estat i la UE. El PDECat per intermediació d’ERC, des del govern JxSí, nega la possibilitat d’aconseguir diners d’allà on n’hi ha més.
JxSí considera tabú incrementar els ingressos via fiscalitat. A Catalunya som per sota els nivells UE d’impostos i no volen ni posar-se a la mitjana europea. Aleshores diuen que no hi ha diners per la necessària Renta de ciutadania garantida, ni per l’Ensenyament, ni prou per la Salud o les infraestructures.
Les propostes de CSQEP i la CUP per uns Pressupostos minimíssims en l’acció social són ben raonables i del tot necessàries.  
El xantatge a la CUP perquè aprovi aquests Pressupostos a canvi del Referèndum és impropi de qui pretén liderar una secessió amb la Constitució de 1978 i el Regne d’Espanya.
Un projecte de Generalitat republicana només serà sòlid si disposa del suport convençut i ferm de la majoria molt àmplia ciutadana. Els Pressupostos de JxSí no donen aquesta perspectiva.
L’Informe Oxfam sobre la concentració de la riquesa en unes poquíssimes mans és aclaparador.
Som en una crisi insostenible. La qüestió és fins quan.
La submissió del PSOE al PP forma part de la dependència del govern estatal respecte a la UE, a Brussel·les i a un Banc Europeu dominat per la ma fèrria del gran capital i Estat alemany.
El Brexit del Regne Unit és una resposta en fals al fracàs de les grans finances, industria i comerç europeu en estructurar una Europa unida, democràtica i amb contingut social.
El problema central rau en l’evolució de la producció arreu d’Europa i del món, la capacitat del treball, i com desempallegar-se de l’extorsió explotadora així com del parasitisme especulatiu financer.
El poder polític i l’estructuració profunda dels Estat és carn i ungla dels amos de les finances, el comerç i la indústria. No es deixa reformar. En canvi te capacitat de dividir, esmicolar i absorbir la socialdemocràcia que ha fet de la reforma de l’Estat i del capitalisme el seu objectiu. Un gran fracàs.
Per redistribuir la riquesa dels rics i els més grans rics  manca quelcom més que bones intencions, programes pal·liatius i eleccions. Cal posar el poder real, en primer lloc el polític, en segon l’estatal i en tercer l’econòmic, en bones mans.
Qui millor que les capes treballadores, i les que no aconsegueixen treball, per capgirar aquest desgavell, econòmic, polític, social i moral?
És la població explotada i colpida qui ho pot fer. La rebel·lia ciutadana és vital per fer front a la crisi i els poders dominants, polítics i econòmics.
El municipalisme del canvi apunta a donar forma política a la indignació cívica i social. Un país en comú s’està gestant com un moviment que situa les opcions rupturistes com eix d’existència. La concepció d’empoderament popular és el de conquerir una veritable sobirania en tots els aspectes.
La rebel·lia popular és imprescindible per un moviment profund que superi els aspectes polítics electorals per arrelar-se dins les classes treballadores del poble.
Del Butlletí electrònic d’EUiA.

20/1/17

Un país comú de la indignació a la rebel·lia


Foto d'Elisenda Pons.
La indignació social i democràtica ha sofert una forta clatellada al Regne. El govern de l’Estat és feble sense majoria absoluta, però el PP s’ha sostingut amb el suport del PSOE. Brussel·les imposa ajust, Rajoy-Montoro fan mans i panys per executar-ho .
La baula feble de la cadena de submissions esdevé a Catalunya. Precisament en allò de genuí que te el moviment per la sobirania i la independència d’ençà que es va fondre la via de reforma de l’Estatut. 2010 i 2012 són un canvi de tendència del sentiment profund de la població catalana.
El catalanisme popular actual no és propietat de cap partit, ni de cap govern. La força ciutadana va objectivament a l’empoderament i a la ruptura amb la Constitució de 1978 i el Regne d’Espanya. Aquest xoc polític, de resoldre’s democràticament en llibertat, serà un progrés enorme tant per la nació catalana com per l’espanyola.
La indignació quinzemaigista, la resistència sindicalista i el canvi municipalista s’apresten a ajuntar experiències i il·lusió en un projecte de moviment polític que superi el llast neoliberal del catalanisme dretà.
L’èxit del moviment Un país en comú es juga en reflectir i impulsar alhora el salt de la indignació a la rebel·lia popular.
Trepitgem ferm per proposar processos constituents, repúbliques, república catalana; per fer un referèndum efectiu. Que el faci el govern de JxSí, o sinó el farà el catalanisme popular amb un govern del comú; un govern amb entesa amb totes les forces sobiranistes i independentistes de les esquerres, així com totes les democràtiques.
Per la premsa corre un dels trets que es proposen com a constitutius del nou moviment Un País en comú. Tot i ser un element parcial, és cert què és cabdal.
Adjunto el que s’ha publicat.
"En el document, al qual ha tingut accés El Periódico, es proposa «la creació d’una república catalana» que, una vegada proclamada i exercint la seva «plena sobirania», decideixi si vol o no associar-se amb Espanya. L’ambiciós text, que fonts d’En Comú Podem recalquen que només és una primera proposta, certifica que la relació entre Catalunya i Espanya ha arribat a un punt de no retorn: «Catalunya és una nació sobirana (...) que està dins d’un marc autonòmic d’un règim en fallida i que l’impossibilita d’exercir la seva sobirania». En aquest context, els comuns consideren que ara ja no es tracta de revisar el pacte constitucional, sinó d’iniciar un camí nou: el de la república catalana. «Una república que, a través d’un procés constituent, podrà compartir sobiranies, en tot allò que consideri i decideixi la ciutadania catalana, amb un Estat que hauria de ser plurinacional».
Les claus. "Apostem per la creació a Catalunya d'una república social, democràtica i ambientalment justa, com a màxima expressió i realització de la seva sobirania nacional. Una república que (...) podrà compartir sobiranies (...) amb un Estat que hauria de ser plurinacional. Per fer factible aquesta nova realitat, s'han d'activar processos constituents que es reforcin mútuament tant a Catalunya com a Espanya i que tinguin al seu centre el dret a l'exercici de l'autodeterminació dels pobles".
"Volem una Catalunya sobirana en termes nacionals, però també en econòmics, ambientals i socials. Volem construir la nova realitat catalana des de múltiples sobiranies, de forma articulada i fraterna amb la resta de pobles germans de l'Estat. Ser sobirans vol dir, també, no estar sotmesos a la voluntat dels grans poders econòmics i financers, ni als dictats d'institucions que estan fora de tot control democràtic, com l'FMI, la Comissió Europea o el BCE".
"Catalunya és una nació sobirana i, com a tal, ha de tenir ple dret a construir el seu futur. Des del punt de vista institucional, Catalunya està avui immersa en el marc autonòmic d'un règim que fa fallida i que impossibilita l'exercici de la seva sobirania, tant per la negació del caràcter plurinacional de l'Estat espanyol com per la limitada capacitat d'intervenció que té Catalunya en múltiples esferes que afecten la vida dels catalans i les catalanes"".