15/7/16

Interinitat al govern de l’Estat, moció de confiança al president català


El govern de l’Estat segueix en funcions amb el PP de Rajoy. És una conseqüència de que les eleccions han negat majories clares, alhora que l’aritmètica parlamentària afavoreix pactes maldestres.
La interinitat d’un govern en funcions, després de sis mesos i dues eleccions, anuncia inestabilitat garantida a l’hora d’aplicar les mesures austericides exigides i imposades per la UE. Un govern d’alternativa al PP, ben necessari, s’hauria d’enfrontar a la UE, qüestió que clama el cel, per fer-ho hauria de fomentar la mobilització, la consciència i el suport social. Mentre, la crisi de bloqueig governamental porta el remor de noves eleccions.
La conformació d’un govern diferent al del PP, promogut també per CCOO i UGT, hauria d’estudiar posar sobre la taula mesures per la derogació de la Reforma laboral, sobre el Salari mínim, una renta mínima garantida que alleugeri a la gent treballada de la misèria creixent, i la demanda de referèndum per Catalunya.
L’estabilitat tampoc acompanya el govern català, encadenat al compàs d’espera de la moció de confiança promoguda pel propi president Carles Puigdemont de CDC (ara PDC), al perdre la votació sobre els Pressupostos de la Generalitat.
En el nou escenari la possibilitat d’un procés constituent a l’Estat queda esvaïda per una temporada. Si hi ha alguna escletxa que doni expectatives de canvis constituents a l’Estat tornen a situar-se en l’anhel, clam i mobilització per la sobirania constituent a Catalunya.
I de què parlem de constituir? La llibertat i un projecte constituent sobirà a Catalunya difícilment se’l pot imaginar dins l’Estat Regne d’Espanya. La convenient i necessària fraternitat entre les pobles a l’Estat tenen a veure amb una ruptura de sobirania democràtica catalana, amb un Estat nou català i republicà.
Una ruptura democràtica republicana a Catalunya, fonamentada en una població mobilitzada per la sobirania i la independència, és la que podria desencadenar la rebel·lia constituent cap a una república espanyola.
Els temors referits a que una mobilització catalana que accelerés el ritme sobiranista sense prou força per guanyar provoqués una involució general espanyola, no tenen prou en compte que els atacs del govern del PP estan desmantellant el treball, els serveis i fins i tot les pensions.
A frec de les vacances estiuenques, qui ha reviscut fent-se ressò de la pressió sobirana nacional ha estat l’ANC. L’Assemblea promou nova iniciativa i impuls amb una proposta de referèndum d’independència, unilateral i vinculant, on la ciutadania pugui decidir amb condicions de el resultat sigui un mandat ineludible.
En part la proposta de referèndum de l’ANC és per insuflar nova vida al decaigut Full de Ruta de JxSí, però sobretot el seu punt fort és que dóna un objectiu concret i possible a l’abast de la mà. Organitzar, defensar i executar el referèndum es molt més que declaracions d’intencions o confiances parlamentaristes.
Un referèndum per decidir pot aplegar entre un 70 a 75 % de la representació parlamentària, amb la força d’una ciutadania mobilitzada de gran magnitud que hauria de fer el pas a afrontar-se a les prohibicions i bloqueig estatal.
Altres vies com una llei de transitorietat jurídica, que tothom sap que serà impugnada tot seguit per l’inefable Tribunal Constitucional, no disposa del mateix suport ampli existent entorn al referèndum.
La confiança és un error posar-la en una presidència del PDC, la dreta catalanista llastrada per anys d’autonomisme i de corrupció. La moció de confiança hauria de permetre finalitzar amb el processisme i la interinitat catalana, amb una presidència d’esquerres assentada amb les forces sobiranistes i independentistes.
Encaminar-se a l’exercici d’una sobirania constituent catalana fa necessari establir espais de trobada, entesa i aliances, entre les esquerres sobiranistes i independentistes. En Comú, ERC, CUP i socialistes catalanistes, tenen la responsabilitat de concretar la llibertat i  la sobirania republicana.
El proper 11 de Setembre és una bona ocasió per introduir el referèndum, amb el catalanisme popular republicà des del municipalisme del canvi En Comú, dins la mobilització ciutadana nacional.
Del Butlletí electrònic d’EUiA.

13/7/16

El referèndum fa xup xup a l’olla


Una de les repercussions de les eleccions estatals (20D2015 i 26J2016) ha estat aflorar a primera posició de l’escenari polític el referèndum per decidir a Catalunya.
Els resultats electorals són tant inèdits que capgiren totes les perspectives. Tothom haurà d’endreçar les seves estratègies per aconseguir que el corrent de fons i la marea no els estavelli contra els marges i els esculls.
El catalanisme popular de les majories, que postula aconseguir majors cotes de sobirania, haurà de madurar acceleradament pel diferencial existent entre les vessants municipals, nacional i estatal de la política catalana.
En Comú Podem i BComú, ERC, CUP, socialistes catalanistes, tenen el repte i la responsabilitat d’escoltar i traduir el que la mobilització i el clam d’aquest país ha expressat des del 10 de juliol de 2010.
Sis anys en que s’ha esmicolat les concepcions i polítiques autonomistes junt amb la prohibició estatal de la renovació de l’Estatut d’Autonomia.
Refresquem la memòria recent. L’anhel mobilitzat massiu ha proposat que Som una nació i Nosaltres decidim (2010), Llibertat, Nou Estat d’Europa i Independència (2012), Via catalana cap a la Independència (2013), la V (per la independència) (2014), Via lliure a la República Catalana (2015).
El referèndum que no es pot fer perquè no ho deixen; el procés participatiu exitós del 9 N, ans sense efectes pràctics de sobirania i independència; les eleccions del 27 S, amb una majoria parlamentària que ajorna constituir-se sobirana i lliurement; les expectatives esvaïdes de si es configurava un govern espanyol fratern amb Catalunya, disposat a permetre un referèndum; ha desembocat en la pressió de que es tracta de decidir d’una vegada, per tant que cal posar-se d’acord en com fer-ho.
L’ANC està immersa en una consulta on proposa exigir fer el Referèndum als partits i al Parlament. Consulta a la que animo a votar amb un sí sobirà i republicà. De concretar-se, la ciutadania a través de l’ANC reprendria la iniciativa política catalana.
El proper 11 de setembre pot venir amb la triple qüestió de referèndum sobre la independència per la república catalana.
Adjunto paràgrafs del  que va publicar fa poc en Bernat Vilaró (6 de Juliol 2016)...
El Món ha parlat amb el dirigent d'EUiA i exdiputat al Parlament David Companyon, i amb el membre del Consell Polític d'EUiA i també portaveu de l'Acord d'Esquerres per la República Catalana (AExRC), Francesc Matas. Els dos van votar ECP el 26-J i han signat el manifest d'independentistes que donen suport a la coalició que va encapçalar Xavier Domènech.
Segons Companyon, prefereix parlar de “Referèndum Vinculant sobre la Independència” (RVI). "Pactat o unilateral? La qüestió és que sigui vinculant".
Matas ha reconegut que un referèndum i la pròpia independència no podran ser mai pactats amb l'Estat espanyol (cal afegir “amb aquest Estat”, FMS). "Com a molt seran tolerats", ha considerat el portaveu d'AExRC. A més, Matas ha lamentat que des del Govern es facin massa declaracions escrites i verbals, però que s'ajornin els fets.
D'altra banda, el dirigent d'EUiA ha assegurat que els independentistes d'ECP "lluitarem perquè es pugui decidir", i perquè el referèndum acabi sent una realitat. "Domènech va defensar el referèndum, i s'ha de tirar endavant".
Per Matas, molts membres dels Comuns es posicionen en contra del RUI perquè ja hi ha partits que s'han apropiat del mot "unilateral". Per això els sembla "absurd" donar suport al RUI, tal i com s'ha plantejat fins ara. "Tot i que si no es parla d'unilateralitat, els Comuns s'hi podran apropar majoritàriament", ha conclòs.
Així, la base social a favor d'un referèndum vinculant i convocat pel Parlament, encara que no tingui el suport ni el reconeixement de Madrid, pot créixer i superar de llarg el 60% dels grups parlamentaris si s'evoluciona del RUI al RVI.
En un altre punt, Matas també ha posat en valor la correlació de forces parlamentàries. Al seu parer, la suma de les esquerres és superior a la dreta. "Ja s'ha vist el 20-D i el 26-J que ECP, ERC i la CUP superen les dretes". En aquest sentit, el dirigent d'EUiA espera que ERC vegi que pot sortir guanyant si s'ajunta amb ECP. "El pes de les esquerres supera de llarg la suma de JxSí", ha afirmat.
A més, Matas ha sentenciat que si el Govern convoqués ara un referèndum vinculant, el més "lògic" seria que CSQP des del Parlament, i ECP des de fora, facin campanya a favor de participar-hi. "El sobiranisme també ha de fer campanya pel No, durant la campanya hi ha d'haver llibertat d'opinions i de vot per als portaveus i agents dels Comuns, i que cadascú faci la campanya que cregui", ha afegit.



9/7/16

La repercussió de les eleccions estatals del 26 J a Catalunya


Introducció sobre la valoració de les eleccions del 26 de juny a l’Assemblea de l’Acord d’Esquerres per la República Catalana (AExRC).
Les eleccions del 26 J eren estatals, després de la situació inèdita de sis mesos en que els resultats del 20 D varen abocar a un bloqueig a l’hora de conformar el nou govern. El PP ha guanyat el primer lloc, sense aconseguir revalidar la majoria absoluta que disposava. El PSOE queda segon, el tercer és Unidos Podemos (Podemos i IU) amb les anomenades confluències, entre elles EnComúPodem de Catalunya.
El PP ha augmentat els seus resultats en 669.220 vots (7.236.965, 28,71 %), (300.000 mil els ha perdut C’s). En canvi Unidos Podemos (3.201.170, 13,37 %) ha perdut 1.062.704 vots respecte el 20 D. I el PSOE 120.606. El 3,36% d’augment de l’abstenció gairebé corresponen a la suma. L’abstenció ha afectat fonamentalment a les esquerres, sobre tot a UP.
* Una situació i ritmes ben diferents a Espanya i a Catalunya.
EnComúPodem (ECP) ha revalidat la seva victòria amb 12 diputades, 848.526 i 24,51 % vots (tot i que ha baixat un 0,8% i 79.000 vots). ERC assoleix de nou el segon lloc amb 9 i 629.294 vots, 18,17 % (guanya 30.000 vots i 2,3%). El PSC tot i quedar en tercer lloc amb 558.033 vots (en perd 31.000) perd 1 diputat a Lleida i queda amb 7 diputats per darrera de CDC (481.839, 13,92 %) que tot i perdre 83.000 vots, revalida les 8 persones diputades. El PP augmenta 1 diputat –fins als 6- al guanyar 45.000 vots (previsible procedents de C’s). C’s manté els 5 diputats (378.445, 10,93 %) ans perd prop de 120.000 vots.
* Catalunya amb Euskadi, és on no guanya el PP. A diferència d’Euskadi, Catalunya és l’únic territori on la primera i la segona força són “d’esquerres i sobiranistes”. Juntes ECP i ERC sumen 1.477.820 vots, el que representa el 42,7% del total. La suma de les esquerres sobiranistes creix. La CUP, al no participar, ha fomentat que el seu vot es  repartís entre l’abstenció, ECP i ERC.

Si sumem esquerra-dreta els números són els següents: ECP+ERC+PSC obtenen 2.035.853 vots (58,8%), la qual cosa significa 712.932 vots més que la suma de CDC, PP i C’s (1.322.921 i el 40,4%). Si sumem els vots d’ECP, ERC i CDC, forces partidàries d’exercir el dret a decidir (sobiranistes i independentistes), el resultat és de 1.959.659 (el 56,6%), és a dir 560.000 vots més que el bloc “unionista+federal-unionista” de PSC, PP i C’s que sumen 1.399.115 vots i el 38,2%. Dins del camp sobiranista ECP representa el 24,5% i la suma d’ERC i CDC el 32,1%.

Catalunya és on la Constitució del 1978 i el règim i govern estatal, queda impugnat de manera més rotunda. Ho fa desplaçant a CDC com a força subalterna en les seves aspiracions nacionals atès que, a diferència del PP a Espanya, CDC sí paga els seus casos de corrupció i les seves polítiques de retallades socials fetes en sintonia amb el PP i la Troika.

* ECP primera força a Barcelona i Tarragona, ERC segona. ERC primera força a Girona i Lleida, 2a força ECP.
* Un eix de la campanya electoral ha estat quina resposta construir per la voluntat del 80 % de la ciutadania de Catalunya de trobar una sortida democràtica al Dret a Decidir amb un referèndum, acordat o no, entre el Parlament de Catalunya i l’Estat. La perspectiva segons un govern d’esquerres capitanejat per Unidos Podemos o un govern del PP determina il·lusions, expectatives i realitat molt diferent.
Ha aflorat una tendència a l’entesa entre votant cupaire a preferir ECP per la vessant social i la promesa de concretar el dret a decidir amb un referèndum sobre la independència. També s’ha expressat el suport pro independència, referèndum i república catalana en el sí d’ECP amb el Manifest “Amb ECP guanyem la sobirania”.
El Referèndum “pactat” s’esvaeix per les negatives del PP, PSOE i C’s. Els processos i ritmes polítics entre el Regne d’Espanya i Catalunya son diferents i divergents. Tanmateix hi ha més de 5 milions de ciutadania espanyola que han votat a favor d’un referèndum a Catalunya, són aliats a tenir ben en compte.
Però el resultat de les eleccions del 26J no canvia que una gran majoria de la gent catalana vulguin exercir el Dret a Decidir. És una demanda de realització necessària.

Per CDC si el 26 J els partits independentistes haguessin reeditat JxSÍ haurien guanyat. Però junts no han sumat més del 32,1%. Només amb els vots sobiranistes d’ECP s’assoleix la majoria absoluta i dins d’aquesta majoria ECP representa el 43%, ERC el 32% i CDC el 25%.

L’hegemonia convergent res té a veure amb els seus resultats a les urnes. Aquestes eleccions confirmen la tendència de vot cap a l’esquerra i cap a la sobirania, també mostren que només una aliança entre sobiranistes i independentistes té prou força per donar resposta a la situació de bloqueig que s’albira a Espanya: inestabilitat i crisi, noves retallades socials i pèrdua de drets ara executades per un govern del PP molt més dèbil malgrat tot.

Post cloenda amical.
No n’hi ha prou amb el referèndum pactat o lliure, cal respondre a l’anhel de llibertat, independència i república per un govern de la Generalitat que superi el marc autonòmic constitucional actual.

* Els resultat electorals de les eleccions estatals no són extrapolables linealment a unes eleccions catalanes, on l’esquerra es repartiria entre EnComú, ERC i CUP.

* Cal instituir un “Anem” en comptes dels “veniu” cap ERC o cap el procés independentista... convé construir conjuntament, a partir de les posicions de cadascú, una proposta que permeti a Catalunya exercir la sobirania, fent en concret legalitat catalana republicana. Un procés sobiranista, lliure i republicà que concreti la decisió i la ruptura democràtica.

És a dir, es tracta de concretar i garantir l’exercici de la sobirania, per un pla de rescat social i la realització d’un procés constituent que posi rumb cap a una República Catalana que lliurement decideixi sobre el sí o no a la independència amb un referèndum, pactat si és possible -ben hipotètic amb aquest 26-J- o si no, basat en la legalitat catalana. Un Referèndum de sobirania, lliure i vinculant.

Els resultats a Catalunya mostren el camí: aliances de les esquerres sobiranistes i independentistes, imprescindibles.

8/7/16

El tancament del CIE i l’ofec constant a la sobirania


La decisió de tancar el CIE de la Zona Franca de Barcelona per part de l’Ajuntament, anunciada pel Tinent d’alcalde Jaume Asens de BComú, va recórrer en minuts per tot el món. Les xarxes varen bullir.
Ha estat una mesura política del canvi municipalista que posava els DDHH de les persones per sobre de consideracions judicials i sobretot racistes. El Parlament de Catalunya feia poc havia demanat també el tancament del CIE.
El ministeri de l’Interior de l’Estat espanyol es va afanyar, en hores, a desmentir-ho i a imposar la jurisdicció estatal per sotmetre i negar la decisió del consistori barceloní.
És obvi que Catalunya i Barcelona suporten un ofec constant, un assetjament a tota temptativa de sobirania. El govern de l’Estat, el Tribunal Constitucional, el PP i també el PSOE, sense deixar d’esmentar a C’s, conformen un front institucional i partidista del nacionalisme espanyol més conservador i reaccionari.
El Tribunal Constitucionals acaba de declarar per unanimitat la inconstitucionalitat de la Agencia Tributaria de Catalunya, l’elaboració d’un catàleg de infraestructures estratègiques; el pla director de l’energia, telecomunicacions, sistemes d’informació i transport ferroviari, així com la creació d’un Servei Meteorològic i la limitació de grans centres comercials als port públics.
Què ha fet el municipalisme del canvi? Cridar a la mobilització ciutadana, alertar a la població sobre que el CIE no s’obriria s’hi havia prou força des del carrer. Tot un programa encoratjador. La Generalitat hauria de provar aquesta via de complicitat entre forces polítiques, institucions i ciutadania.
Per una temporada s’han esvaït les possibilitats i il·lusions en que un cert canvi o una transformació més profunda del govern estatal i de la Constitució de 1978, permetessin resoldre de manera democràtica, sobirana i lliure, la decisió sobre la independència o no de Catalunya. Les claus de les governabilitats a l’Estat estan en el PP i el PSOE. Ambdós partits contraris al referèndum i a la lliure expressió decisòria a Catalunya.
Exercir sobirania i conquerir llibertat política i institucional depèn sobretot de la força política, de la mobilització i consciència que impulsi la ciutadania de Catalunya i les seves representacions polítiques i institucions, tant Ajuntaments com Generalitat.
El proper 11 de Setembre és, tot seguit de l’època estival de vacances, una nova bona ocasió a potenciar per aquestes demandes de sobirania.
El que representa EnComú convé bolqui a la gran manifestació catalana tot l’esforç per situar les banderes de l’emergència social, dels drets universals i de la llibertat sobirana de Catalunya, com a força política que opta a aportar el canvi municipalista al canvi a la Generalitat.
L’ANC fa una consulta a les seves bases la propera setmana, per posar en el centre de la llibertat, la sobirania i la perspectiva republicana catalana, un referèndum per resoldre efectivament la decisió ciutadana popular. Aquesta demanda pot passar a configurar el moll de l’os del proper 11 de Setembre.
L’associació Acord d’Esquerres per la República Catalana (AExRC), a la seva primera assemblea anual del passat 5 de juliol, ha debatut “si és oportú en aquests moments impulsar la proposta de convocar un Referèndum vinculant sobre la independència des de la legalitat catalana”*. L’AExRC explica que “ha estat centrada en teixir complicitats entre les organitzacions polítiques de l’esquerra sobiranista per afavorir una estratègia comuna entre l’espai polític de l’esquerra sobiranista i la independentista, generant marcs de diàleg, per enfortir el procés cap a la República Catalana” *. 
El debat sobre un Referèndum unilateral d’independència (RUI) l’ha suscitat la CUP, també en part ERC. La Declaració unilateral d’independència (DUI) i el Full de Ruta, fins i tot el treball de la Comissió d’estudi parlamentària sobre el procés constituent, queden, com el mateix govern i majoria parlamentaria, pendent d’una moció de confiança el setembre a la presidència de CDC.
Una CDC en fase refundatòria, en davallada continuada del suport social i electoral, que no està condicions de fer avançar ni el govern ni la majoria parlamentària.

Tribunal popular davant CIE.

El tancament del CIE per part de l’Ajuntament de Barcelona, o la concreció de l’Agencia Tributària i altres lleis, inclosa la mateixa capacitat de fer el referèndum, per part de la Generalitat, han de motivar un canvi en l’actitud i la política vers les imposicions estatals.
Va sent hora que la Generalitat autonòmica, institució estatal del Regne d’Espanya, es decideixi a recuperar i exercir la seva sobirania. Una Generalitat republicana. És aquest país i poble qui ho pot decidir.
Del Butlletí electrònic d’EUiA.