29/4/16

Sintonia d’entesa republicana constituent


Joan Joep Nuet exposa.
Joan Josep Nuet, Mireia Boya i Marta Rovira van mostrar una bona sintonia a l’acte del passat dijous 21, de l’ANC de la Sagrada Família, en el marc de la Festa Major d’aquest barri barceloní.
El tema de la xerrada, “Procés Constituent: Fes-te’l teu!”, va desgranar-se per part del ponent d’EUiA, i les d’ERC i la CUP, entorn a la inclusivitat d’establir els trets bàsics d’un nou país, arran de les preocupacions i necessitats de les persones que l’habiten.
La concepció de ruptura democràtica i sobirania constituent il·lustraven que cal superar l’Estat de les autonomies doncs el Regne d’Espanya no permet la lliure decisió de Catalunya.
El procés constituent de nou país republicà és una bona eina per aconseguir la unitat entre l’anhel de llibertat nacional expressada en el clam d’ independència, junt amb el desenvolupament de les necessitats de treball i socials. Molta part important de la ciutadania s’interessarà pel nou país, la independència i la república, si percep que les seves preocupacions bàsiques vitals donen un tomb de com s’estan tractant fins ara.
Les dissensions es situaren més en les interpel·lacions del públic que entre les pròpies ponents. La pressió va centrar-se amb JJ Nuet, sobretot per l’actuació parlamentària de CSQEP. Les intervencions de la sala volien una posició clara per la independència, o si més no per la república catalana i la no dependència respecte al regne espanyol.
Marta Rovira explica.
Nuet va aportar que el procés constituent anava molt més enllà de la Comissió parlamentària d’estudi de la que en formen part CSQEP, JxSí (CDC i ERC) i la CUP, amb el PPC que va a dificultar-la, mentre C’s i el PSC ni tant sols hi assisteixen.
El diputat de la Mesa del Parlament, en nom de CSQEP, explicà que la república catalana forma part de l’acord polític fundacional i del programa de CSQEP. Alhora assenyalava que cal que sigui la població catalana qui decideixi sobre aquesta república, inclòs si era independent o no, si era federada o no, o confederada. Per això un referèndum, ni supeditat ni subordinat.
Mireia Boya intervé.
La diputada cupaire, l’aranesa Mireia Boya, exposà que la comissió parlamentària d’estudi del procés constituent cal que hi hagi pressió i mobilització popular. Boya proposà un Fòrum Social Constituent que sigui vinculant en les conclusions.
La dirigent d’ERC, Marta Rovira, diputada de JxSí, insistí en la relació entre la ciutadania i el procés pre-constituent acordat pel Parlament. Entre altres elements va fer esment a que ERC no tenen cap problema amb que es faci un referèndum per decidir, però que no es pot esperar si s’impedeix fer-lo des de l’Estat. També indicà que el procés constituent espanyol a la transició de 1978 no va ser democràtic. Boya concretà que no hi hauria aquest referèndum acordat amb l’Estat.
El fet que l’Assemblea de l’ANC, el diumenge 17 d’abril a Manresa, acordés com lema “Endavant República Catalana”, es va notar en la sintonia d’entesa republicana del debat.

22/4/16

Claves de la renovación de IU


El 10 de abril la dirección de IU estableció las grandes líneas de sus  perspectivas políticas y renovación para la XI Asamblea Federal los días 4 y 5 de junio.
Un gobierno de las izquierdas que plantee alternativas políticas a las imposiciones recortadoras de Bruselas. Apoyo del libre derecho a decidir en Cataluña. IU y la Unidad Popular favorables a las confluencias, sostén de las experiencias unitarias en Cataluña y Galicia. Se establecen propuestas y condiciones a Podemos. Una Europa que una a sus pueblos y ciudadanía, decae el “salir del euro”. Metodología de voto electrónico universal para ampliar el debate y la participación asamblearia.


Documentos y metodología asamblearia

Se ha iniciado el proceso asambleario con un diagnóstico del conjunto de IU efectuado desde las asambleas y la afiliación con el método DAFO. 
Había nueve temáticas para ordenar las aportaciones políticas. Se recibieron seis documentos, correspondientes a sensibilidades o corrientes federales, de los cuales cuatro obtuvieron el suficiente apoyo de las y los miembros de la dirección (Consejo político federal) y de la afiliación. Estos cuatro documentos se han simplificado en tres después del Consejo político federal, pues la CUT y Redes han incorporado sus aportaciones al documento “Una IU para un nuevo país1” (que incluye la reflexión del "Manifiesto por el socialismo"). 
Los documentos mencionados son:
a)   Una IU para un nuevo país1 (liderado por Alberto Garzón)
b)   IU, sí; con más fuerza2 (liderado por Paloma López y José Antonio Rubio)
c)    Revolución democrática. Para una izquierda ganadora3 (Izquierda Abierta, con Gaspar Llamazares)
d)   Por la refundación de IU en el marco de la Unidad Popular4 (IU por la base –CUT-, avalado por las personas de Redes en el CPF).
Cayo Lara, coordinador federal, firmante del documento liderado por Paloma López, finalizó su resumen en el CPF con la propuesta y la convicción de que se podían sintetizar los tres documentos a+d, b, c.
Será en la fase actual de aportaciones y enmiendas de las asambleas a las tesis agrupadas en diez cuadernos5, entre abril y mayo, que se construirá la propuesta para la Asamblea Federal.

Posiciones en el debate.
Señalo las letras de los documentos (a, b, c, d) para orientar sobre cómo se definen.

Crisis económica y política. Una crisis económica profunda que procede de la globalización. No hay perspectivas de resolución por parte de los poderes económicos y estatales. Las alternativas han de generarse desde las clases populares. Las diferencias se sitúan sobre si el bipartidismo ha perecido (a y d), o si lo más sustancial es el régimen social en general y la ley electoral en particular (b).

Gobierno. Hace falta un gobierno de izquierdas en coalición y votar contra una investidura PSOE-C’s (a, b y d). Se rechaza todo tipo de gran coalición en torno al PP y el PSOE (a, b, c y d). Conviene evitar un gobierno PP y elecciones anticipadas, con la posibilidad de abstención en la investidura para un gobierno en torno al PSOE-C’s (c).
Necesitamos profundizar en la consecución de un gobierno de las izquierdas que plantee alternativas políticas a las imposiciones recortadoras de Bruselas. Un gobierno, sea el que fuere, que se disponga a gestionar el nuevo plan recortador de Bruselas sería muy negativo para la población trabajadora. Es este contenido político lo que debe determinar las alianzas e investidura.
La perspectiva de un gobierno social y de las periferias, democráticas soberanistas, que incluyera a Podemos, IU, PSOE, És el moment y En Marea; no es contemplada por IU, pues tendría que incorporar como apoyo al soberanismo de izquierdas y de derechas que se determina también por un camino constituyente democrático en el Estado con el referéndum catalán. Pero está latente en las posibilidades de negociaciones y alianzas frente al PP y C’s.

Cataluña. Apoyo del libre derecho a decidir en Cataluña y a un referéndum o similar que refleje e instituya la soberanía catalana (a, d).
En general los documentos parten de un único Estado federal, con mayor o menor democracia en la consideración de la soberanía catalana, y de la realidad electoral y de masas. El nivel de conciencia y movilización, con la carga política que representa el 48 % a favor de la independencia en las últimas elecciones autonómicas en Cataluña, con un frente del no a la independencia y al derecho a decidir (C’s, PP y PSC) claramente perdedor, al que no se puede sumar las once personas diputadas de CSQEP que están por que la libre decisión soberana se vincule a un referéndum, desdibuja la defensa práctica de IU de un referéndum estricto catalán. La excepción es el documento (d) que plantea una estructuración política estatal confederal.

Confluencias. Sobre las elecciones anticipadas ha habido una evolución general a que se está abocado a tenerlas, por la incapacidad política y por la dificultad de alianzas parlamentarias. Más allá de las responsabilidades, se pone énfasis en las confluencias en torno a IU y el proyecto de Unidad Popular, abiertos a formar un nuevo sujeto político junto a otras fuerzas, eufemismo para no mencionar a Podemos, si existen las condiciones convenientes que no aniquilen a IU (a, d). En cambio hay beligerancia abierta contra los acuerdos con Podemos por parte de (b, c). Cayo Lara alerta de que Podemos pretende fagocitar y disolver IU. Gaspar Llamazares ha criticado a quienes atacaban a IU “por hacer de muleta del PSOE”, cuando ahora “quieren hacer de IU la muleta de Podemos”.
Los procesos del municipalismo del cambio, con las confluencias o similares de BComú, Ahora Madrid, En Marea, És el moment, son un factor de construcción de nuevo sujeto político, es decir partidario de ruptura política constituyente y soberana. IU reconoce y alienta estas experiencias de éxito (a, d), con unas posiciones aún muy reticentes o negativas a todo lo que no sea el desarrollo de la propia IU-UP (b, c).
Hemos defendido, en tanto que miembros de Redes en el Consejo Político Federal, que estos éxitos municipalistas eran también de IU, y por supuesto de EUiA en Cataluña. La perspectiva constituyente de una proyección estatal de este municipalismo del cambio, es la que permite a IU volcar su experiencia de estos años en algo novedoso, popular, social y de libertades democráticas.
Las confluencias a nivel estatal es lo que colorea un escenario de alternativa en el que se puede superar al PSOE. Está al alcance de la mano, es decir de las directivas políticas, de que el liderazgo de las izquierdas bascule hacia los movimientos de base, el municipalismo del cambio constituyente a través de tejer las confluencias, sin exclusiones de ninguno de los partidos, organizaciones o actores políticos.
La convivencia y buena relación con el movimiento trabajador organizado sindical es una de las cuestiones pendientes más candentes de estas confluencias, para que el bloque o frente ciudadanista sea con una firme base social en la calle, en los barrios y en las empresas.

Euro. Una Europa que una a sus pueblos y ciudadanía, decae el “salir del euro”. De hecho esta orientación autárquica adoptada por el congreso del PCE, sólo aparece clara en el (d), en cambio en el (a) se establece la distinción entre la UE de las grandes multinacionales y finanzas, con la supeditación de la política monetaria a la general. La cuestión no reside en el euro en sí, ni en romper con Europa, sino en cambiar de abajo a arriba la Unión Europea. Cuestión en que hay acuerdo general en IU.

Renovación. El CPF por mayoría cualificada de ¾ de todo el órgano acordó el cambio estatuario para una Metodología de voto electrónico universal para ampliar el debate y la participación asamblearia. Toda la afiliación podrá participar en la votación de las posiciones políticas y de la dirección. Se establecen unas cláusulas para que no haya lista plancha que lamine las minorías. Las listas serán de todos modos cerradas en torno a las propuestas políticas. Izquierda Abierta (c) defendió listas abiertas pero no prosperó. EUiA, la CUT y Redes fueron decisivas para que este cambio estatutario obtuviera la mayoría suficiente.





5 Cuadernos para organizar el debate: http://www.izquierda-unida.es/node/16106

application/msword iconINTRODUCCIÓN.doc 104.36 KB











Ver también…

16/4/16

Símbols republicans i poder polític


El símbols expressen idees i idearis, imatges de consciència concentrada, sentiments col·lectius o individuals, també relacions de Poder.
L’aniversari republicanista del 14 d’abril de 1931, comporta molta simbologia. Símbols que es fan efectius, altres que queden substituïts i engolits, fins i tot l’absència dels que s’ignoren o el que s’anhelen com a futur proper.
Fa vuitanta cinc anys va ser el dia en que es proclamaren les repúbliques espanyola i la catalana. El canvi revolucionari des de les eleccions municipalistes va destronar el rei i foragità la monarquia, substituint-la per un Estat republicà.
Aquest canvi cabdal amb la II República espanyola va tenir el contrapunt amarg de frustració a Catalunya. El govern estatal republicà va exigir i imposar un centralisme unitari, negant i impedint el lliure desenvolupament de la República Catalana. Les Corts espanyoles tampoc varen permetre en la constitució republicana la inclusió del dret a l’autodeterminació.
L’Estatut de Catalunya de l’Espanya republicana va resultar supeditat i subordinat, sense permetre que la població catalana decidís el que volia. La condició unionista centralista va excloure les concepcions d’un Estat federal republicà únic.
Aquests dies la simbologia republicana ha pres nova volada. A l’Estat més Ajuntaments han fet honors a la bandera republicana. A Catalunya hi ha hagut una alenada de republicanisme. Ciutats del canvi com Barcelona, també a Sabadell, han fet passes en la popularització de símbols republicans als municipis.
La sessió oficial al Saló del Ple de l’Ajuntament de Barcelona ha estat un al·legat de valors municipalistes republicans des de la ciutat. L’alcaldessa Ada Colau és capdavantera al promoure l’ideari republicà de llibertat, igualtat i fraternitat.
La Plaça Llucmajor de 9 Barris es va passar a anomenar de la República. La cruïlla entre Diagonal i Passeig de Gràcia, substitueix el nom de Joan Carles I per l’originari Cinc d’Oros. El mateix Saló de Plens de l’Ajuntament de Barcelona –on fa poc es va retirar el bust del rei Joan Carles I- conegut com Saló de la Reina Regent es rebatejarà amb el nom de Pi i Sunyer, alcalde republicà durant el 6 d’Octubre de 1934 (nova proclamació de la República Catalana també frustrada pel govern republicà estatal).
La simbologia republicana als discursos i als carrers necessita superar les nostàlgies per enfocar el desenvolupament de poder republicà real i concret.
Les ciutats del canvi de les confluències En Comú són un factor de transformació de sobirania constituent. El municipalisme és un àmbit ciutadà des d’on teixir i estendre hegemonia i lideratge social d’esquerres, amb la lliure decisió que faci forta la cohesió social popular. Val a dir l’estructuració de poder republicà municipalista, nacional i estatal.
Del butlletí electrònic d'EUiA.

14/4/16

Repúbliques ens diu l'aniversari del 14 d'abril


Drets socials, sobirania i llibertat nacional són valors i poder republicà. 
El 14 d’abril de 1931 el canvi revolucionari municipalista va desencadenar la proclamació de la II República espanyola i de la República Catalana.
La Memòria Històrica convé sigui completa i objectiva.
Lluís Companys des del balcó l’Ajuntament de Barcelona i, just després, Francesc Macià, des de la Generalitat, varen proclamar la República Catalana. Alhora declaraven que era “dins la república federal espanyola”, o “dins la federació ibèrica”, fent valdre el pacte republicà de Sant Sebastià (1930).
Aquella declaració unilateral de república catalana va quedar bloquejada, negada i impedida pel “gobierno provisional” de l’Estat. Les forces polítiques espanyoles, les institucions de l’Estat i l’exèrcit, varen decidir que no hi cabia cap secessió de Catalunya, ni dret a l’autodeterminació a l’Estatut que es va permetre. La unitat d’Espanya era Sí o Sí. Tampoc cap consulta ni referèndum que possibilités decidir a la ciutadania sobre l’estructuració i relacions de la nació catalana.
El 6 d’octubre de 1934, durant la insurrecció de la UHP (Unidad de Hermanos Proletarios) i l’ Alianza Obrera asturiana, i amb la pressió de l’Aliança Obrera catalana, Companys proclamà de nou i per segona vegada la República Catalana. Fou endebades. Els canons de l’exèrcit espanyol sotmeteren la rebel·lió sobirana catalana republicana.
A dia d'avui, hi ha un moviment, una mobilització a Catalunya que ha generat una consciència de sobirania, llibertat i independència, orientada a un procés constituent català, amb el dret a decidir-ho tot, que s’encamina cap a la conformació d’una república catalana.
Aquesta consciència i moviment no disposa de correspondència amb una evolució republicana massiva dins l’Estat. 
En tot cas, un progrés en la ruptura democràtica constituent a Catalunya tal vegada podria ser el denotant d’un ferment de canvi democràtic republicà a l’Estat.
Els aires de sobirania ciutadana de les ciutats del canvi, amb les confluències i les marees, han obert unes perspectives que apunten a enllaçar els pobles des dels municipis, mentre permeten establir aliances democràtiques entre la ciutadania treballadora. 
La lliure decisió ciutadana és l’element cabdal decisiu per forjar sobirania social i política, per tant democràtica i nacional.
Cal instaurar els valors ètics, socials i polítics republicans. La sobirania rau en la capacitat de decisió de cada persona ciutadana i de cada poble i nació.
De la Carta de L’Aurora.

9/4/16

El Parlament estableix una fase preconstituent del procés de sobirania


El Parlament ha adoptat una moció parlamentària “Sobre el moment històric excepcional”*.
Els mitjans l’han titllat com la moció de la desconnexió, malgrat se l’hi haguessin llimat les arestes més concretes executives. La literalitat de la moció situa la necessitat de complir amb els continguts per avançar en la fase preconstituent del procés constituent.
El text ha estat proposat per la CUP, votat per JxSí més aviat a contracor, i denunciat pel bloc entre C’s, PSC i PPC, mentre CSQEP es mantenia sense votar.
El document es justifica “davant les actuacions de l’Estat de judicialització”, per ratificar-se en “assolir i culminar democràticament la independència de Catalunya”, a més de reiterar la declaració 1/XI del 9N.
Sis punts han estat aprovats per 71 vots a favor (JxSí i CUP), 52 en contra (C’s, PSC i PPC), CSQEP (11) no ho ha votat.
Els punts 3 i 4 han resultat rebutjats pel desacord entre la CUP i JxSí. El 3 encoratjava al les persones amb càrrecs electes a desatendre les peticions de les Instituciones de l’estat espanyol titllades de no democràtiques. JxSí s’hi va abstenir (61).
El punt 4 instava al govern a no fer cas als requeriments de l’Audiència Nacional respecte “al procés de desconnexió democràtica”, així com que els Mossos d’Esquadra no els executessin. En aquest cas JxSí hi ha votat en contra afegint-se a C’s, PSC i PPC.
La moció es deguda a que l’anomenat processisme diletant neguiteja a la CUP, doncs inquieta profundament a la seva base social. El jovent cupaire – i molta altra gent- vol fets sobiranistes, de desobediència real i concreta, junt a la insubmissió a les negatives estatals via Tribunal Constitucional, Audiència Nacional o ofec financer per part d’ Hisenda. L’esgrima parlamentarista es percep com un ajornament de la consecució de la sobirania i la independència.
L’atac a regidores i regidors de la CUP per una banda i els Pressupostos per l’altra, han fet trontollar el govern híbrid JxSï, entre CDC i ERC, sustentat amb un pacte amb la CUP. Cada setmana s’allunya l’expectativa de superació de la lògica autonòmica  pressupostària, per disposar de partides socials suficients destinades a enfocar l’emergència que provoca la crisi econòmica.
A diferència de la Declaració 1/XI del 9N, aquesta vegada CSQEP ha posat cura en distanciar-se del front constitucionalista unitarista espanyol de C’s-PSC-PPC.
La fórmula que ha trobat CSQEP és ni més ni menys que no votar. És millor això que votar en contra de la moció igual que C’s-PSC-PPC, cert. Però l’acció parlamentària amb la inacció representa esvair-se sense incidir en les escletxes, es permet que siguin altres qui presentin alternatives.
La concepció de fase preconstituent del procés constituent de sobirania necessita per a respirar de mobilització potent per una ruptura democràtica.
Existeix un espai d’entesa democràtica entre les forces polítiques i les entitats ciutadanes que  defensen i promouen el dret a decidir, l’apertura d’un procés constituent, inclosa una fase preconstituent si facilita la clau de ruptura democràtica, la sobirania, la independència i la república catalana.
Es temps d’aprofitar la situació d’interinitat i bloqueig del govern de l’Estat. Les esquerres han de cercar acords socials i polítics entorn l’execució de la sobirania popular.
Del Butlletí electrònic d’EUiA.

7/4/16

La llengua catalana viu dins el poble


Bilingüisme, oficialitat o co-oficialitat entorn el lloc i ús de la llengua a Catalunya.
“Ni un privilegi per a cap nació ni per a cap idioma! Ni la més petita vexació ni la més ínfima injustícia envers la minoria nacional!; veus aquí els principis de la democràcia obrera”. Andreu Nin esmenta a V.I. Lenin en “Els moviments d’emancipació nacional”. Editorial Base. Pag. 145.  
El Manifest impulsat pel Grup Koiné a favor del català oficial i contra el bilingüisme en la situació d’independència, ha desencadenat el debat sobre el lloc i l’ús social o públic de la llengua catalana i la castellana en un procés constituent a Catalunya. En la mesura que Catalunya segueix essent una Autonomia de l’Estat Regne d’Espanya hi ha una pressió estatal constant per afavorir la cooficialitat de la llengua castellana i catalana a Catalunya. L’argumentació és doble. Per una part que a l’Estat la llengua oficial general és el castellà. Per l’altra que es considera a Catalunya com bilingüe. El que s’esdevindrà a Catalunya amb la llengua catalana té un alt contingut simbòlic, tant des del punt de vista cultural, com polític democràtic. De fet, hi ha una lluita política des de l’Estat contra la llengua materna catalana. L’altra fet, indiscutible, és que a Catalunya el català és lleugerament minoritari, amb una predisposició natural de les persones catalanoparlants a expressar-se en castellà, i a voltes una dificultat de les castellanoparlants a fer-ho en català. En general la convivència entre les dues llengües és natural i pacífica, qüestió que permet que no hi hagi conflictes entre el poble català, amb un tarannà de gran capacitat d’incorporar a totes les ètnies que viuen i treballen a Catalunya. Aquest fenomen d’alta comprensió democràtica és pertorbat per la temptativa política de l’Estat de limitar el català a la cooficialitat, amb rang, en els fets, de segona llengua. El xovinisme unionista espanyolista a favor del bilingüisme oficial té com a contrapartida la defensa de la oficialitat única del català. Si bé és comprensible la defensa a ultrança del català, fins i tot com oficial, podria comportar el greuge respecte al castellà i a les altres llengües que conviuen a la mateixa terra. Convenen mecanismes normatius que promoguin que tothom pugui expressar-se amb la seva llengua materna i la que més li agradi. No s’ha de dividir, ni enfrontar, ni supeditar a una part de la població a altres per raó de la pertinença nacional ni de la llengua de cadascú. Per la mateixa raó cal que l’administració i funcionariat públic tingui cura i fomenti la llengua que ha generat el poble català, en sana convivència amb totes les demés. L’Estat i les seves institucions han d’ensenyar i expressar-se en la llengua catalana, alhora que han de garantir a les persones l’ús de cada llengua materna. Ni cooficialitat, ni oficialitat imposades. Lliure expressió radical democràtica
De la Carta de L’Aurora.
Relacionats:
Enric de Vilalata sobre sobre el Manifest: http://blocs.mesvilaweb.cat/edvilalta/?p=265681

José Rodríguez a http://www.vilaweb.cat/noticies/no-som-colons-ni-voluntaris-ni-involuntaris/ "Jo tinc en aquest tema una posició particular, prefereixo una societat sense llengües oficials marcades en textos constitucionals i regular-ho per lleis i reglaments en els diversos àmbits de l’administració".