27/2/16

Núria Parlón veu renuncies excessives que ni garanteixen la investidura


“Arriscat” i amb “renuncies excessives” és com ho ha titllat Núria Parlón*, referent al pacte entre el PSOE i C’s, per a la investidura de Pedro Sánchez a president de l’Estat espanyol.
L’alcaldessa de Santa Coloma de Gramanet i Viceprimera secretària del PSC Núria Parlón Gil, ha posat el dit a la nafra del tot s’hi val del PSOE.
“No és un bon acord, ni per garantir la investidura ni per garantir un programa de govern reformista”. Parlón ha estat demolidora al despullar un acord presentat com de govern de progrés.
S’afegeix la preocupació de l’alcaldessa que troba també arriscat l’acord “en clau de resolució del problema territorial i ens deixa en posició feble a Catalunya”.
Hem d’aclarir que l’acord blinda el govern estatal enfront del dret a decidir a Catalunya, sigui amb un referèndum o altres fórmules.
En un altre aspecte, Núria tem “la política que practica C's en l'àmbit municipal", com en seguretat o immigració”. Podria afegir sobre els drets de les dones al propi cos, així com a la denúncia i acció contra la violència masclista.
En conjunt hi ha que tant el PSOE con el PSC estan quedant molt damnats per unes propostes polítiques que no disposem del suport suficient per a la investidura, a no ser que el PP canvií l’opinió de no donar suport.
No hi ha progrés amb la deriva del PSOE vers a C’s. El PSC resta hostatge d’uns acords en que no hi ha participat, però que el limiten al supeditar-lo a C’s.
Les eleccions estatals varen afeblir a la dreta, el PP, mentre es frenava en sec el creixement de C’s, en bona part per l’èxit de les confluències i d’En Comú Podem. Fins i tot Podemos, En Comú Podem, És el moment, En Marea i IU varen aconseguir bastants més vots que el PSOE. Vots que no es traduïren en més diputats sobretot al no haver fet la confluència entre Podemos i IU.
Tot fre o retrocés respecte En Comú i les confluències no es pot oferir com a quelcom progressiu positiu. 
La perspectiva d’avenç, en clau d’esquerres i progressista, viu en el moviment d’il·lusió del canvi municipalista confluent de les ciutats “rebels”.
Del Butlletí electrònic d’EUiA.

25/2/16

El PSOE es beu l’enteniment


El pacte entre Pedro Sánchez del PSOE i Albert Rivera de Ciutadans te tots els símptomes de passar de l’opereta bufa directa a la tragèdia. És un triple salt mortal sense xarxa de seguretat.
La derogació de la reforma laboral, acordada amb CCOO i UGT, ha passat a millor vida, val a dir ha quedat en paper mullat. L’acomiadament s’estableix més econòmic i favorable per qui te la paella pel mànec, els Senyors del poder econòmic, el capital.
La gent treballadora en general, així com la sindicalista en particular, resta ben agreujada amb aquest acord maldestre entre PSOE i C’s.
El raonament de que aquest pacte foragita el PP del govern és un absurd polític.
Les Botín i els Fainé no els hi cal pas emprar el PP si PSOE-C’s els hi fan la feina més aplicadament amb polítiques de dretes del tot.
En Pedro Sánchez està cavant la seva tomba. Com a trofeus icònics s’emportarà al PSOE i també al PSC.
La plurinacionalitat dins l’Estat del Regne d’Espanya se situa on toca segons la Constitució de 1978, inexistent.
La petició de Referèndum a Catalunya, pactat, acordat o com sigui, s’esvaeix en aquest pacte maldestre. 
A la fi l’ombra de la gran coalició que reclama el Cercle d’Economia, al biaix de la Troica, es va engrandint. És clar que només pot haver-hi un govern PSOE-C’s si el PP li dóna suport directa o indirecta.
Som davant d’un bany de realitat. El PSOE immola el PSC. Mentre el PSC es mostra submís disposat al suïcidi.
Podemos, En Comú Podem, És el moment i En Marea, les confluències que negociaven junt amb IU amb el PSOE, han denunciat la roïnesa de l’acord PSC-C’s que malmet les condicions laborals i barra l’expectativa de poder exercir el dret a decidir a Catalunya.
Partits i dirigents hauran de acceptar que cal fer “un pas al costat”.
Cada dia que passa l’alternativa real per enfrontar-se a la crisi econòmica, a la crisi democràtica dels drets amb la corrupció rampant, i a la crisi autonòmica de les llibertats de sobirania, és més confluent i En Comú.
Són temps d’avenç de sobirania per Catalunya i, de retruc, si aquí s’enceta el procés constituent i de ruptura democràtica, pel conjunt del Regne d’Espanya.
El tot si val per aconseguir el govern resulta nefast per a la ciutadania quan preval la política retalladora i de limitació de les llibertats democràtiques.
Potser a la fi es pretén que tot sigui un gran guinyol, on s’engarjolin els titellaires i es criminalitzi la sàtira.
Les llibertats, els drets universals, les condiciones treballadores, els valors republicans formen part de la llum que il·lumina les noves perspectives en comú.
De la Carta de L’Aurora.

19/2/16

"No oblidem qui som, d'on venim i perquè som aquí"



La brúixola d'En Comú.
El taulell de joc de les forces d'esquerres catalana va rebre una sacsejada amb la irrupció de Barcelona en Comú primer i la d'En Comú Podem després.
El moviment polític que representa En Comú, amb tota la seva diversitat, ha aconseguit generar il·lusió, expectativa i esperança entre una majoria social que busca revertir els efectes de les polítiques neoliberals i d'austeritat dels últims governs tant català com estatal.
La mobilització durant aquests últims anys des del 15 de maig del 2011 ha cristal·litzat amb un programa de xoc social i la defensa de les llibertats individuals i col·lectives.
Aquesta mobilització, la veïnal, sindical, movimentista o popular, ciutadana, ha de seguir marcant un horitzó de canvi, una ruptura amb l'etapa anterior, ha d'acumular força rebel i augmentar el múscul per poder avançar amb les fites marcades.
Els nous subjectes polítics, han de beure d'aquesta mobilització i transformar-la en proposta política. Cal establir quina és la nostra base material, la majoria social a qui volem representar és principalment la classe treballadora.
Les propostes polítiques construïdes col·lectivament i amb una base sòlida, arrelada a una majoria social, tenen la força per fer possible allò que fa tan poc semblava impossible. El moviment dels comuns ha de ser valent i treballar, organitzar i mobilitzar per aquestes propostes polítiques.
I segur que pel camí ens trobarem amb contradiccions, amb batalles polítiques que perdrem però mai hem de lligar de peus i mans ni la mobilització, ni les propostes polítiques d'En Comú als resultats dels pactes amb d'altres forces a les institucions que s’aconsegueixi majoria per governar.
És imprescindible que aquest horitzó o visió que s'apunta des dels moviments i la mobilització sigui el motor, que les propostes polítiques concretes d'En Comú siguin la manera d'avançar cap a aquest horitzó i que on s'arribi a la institució sigui un nou pas per fer el següent.
Assemblea Metro Barcelona.
La base social ha de lluitar i mobilitzar-se per les necessitats i reivindicacions a ultrança. 
L’organització política En Comú ha de generalitzar, establir l’estratègia en funció de la perspectiva, de les tendències profundes objectives i de la disposició de la consciència concreta ciutadania, de les aliances convenients unitàries, doncs el futur viu en el contingut i les formes de la lluita quotidiana. 
Les persones representants a les institucions i en tasques de govern han “d’executar obeint”, fent tot el possible, donades les limitacions d’un sistema burgès i un Estat monàrquic.
Aquests tres elements, alhora complementaris i amb contradiccions, són els ingredients per superar la divisió i disgregació de les esquerres.
El "No oblidem qui som, d'on venim i perquè som aquí" cal que ens el revisem cada vegada que fem propostes sobre el model turístic de Barcelona, la relació amb les plantilles dels serveis públics com el Metro, o com pressionem a Madrid perquè hi hagi un govern que trenqui amb les polítiques neoliberals i d'austeritat aplicades pel PP.
De la Carta de L’Aurora.

11/2/16

Titellaires en llibertat imputats per una Judicatura de pander-ETA


#LibertadTitiriteros ha mogut passió i cames arreu de l’Estat.
L’acció de rebuig a la llibertat d’expressió s’ha estès imparable. Ahir va ser una festa amb la llibertat de Raúl García Pérez i Alfonso Lázaro Torre de “Títeres desde abajo”.
Els dos titellaires hauran de signar cada dia a l’Audiència Nacional. Visca l’Espanya de pander-ETA. Maldestrament segueixen sent considerats promotors d’apologia del terrorisme.
El jutge estableix una normativa que hauria de considerar-se anti-constitucional o sinó motiu per canviar de constitució de ben seguit. Segons la Fiscalia i el jutge la sàtira, l’humor, és tolerable sempre que sigui amb tot de limitacions.
Llibertat d’expressió, crítica, però menys. Val a dir que la llibertat és tutelada, supervisada i, com veiem, penalitzada com un greuge pitjor que moltes corrupcions i fins i tot crims.
La Llei mordassa afegeix plom a la jurisprudència anti-terrorista i a la cultura que flota per l’Estat, la Judicatura i unes quantes altres institucions, amb aroma neo-franquista.
Trist que l’Ajuntament de Madrid no pugui fer-ne una defensa franca, honesta i radical d’una funció de Guinyols. Inofensiva i ben educativa. Goig que l’Ajuntament de Barcelona, amb l’Ada Colau al davant es comprometi amb la llibertat d’expressió, sense temors absurds a la brom-ETA de la faràndula. Potser és per allò de Barcelona N-ETA.
Si no es pot dir “el rei va nu” al poderós, si s’escapça i nega la llibertat de crítica de la creació artística, impera un borreguisme gris burocràtic de tal dictatorial que nega tota llibertat d’expressió veritable.
El contrasentit terrorífic no és pas la pander-ETA sinó el poder i la constitució que l’empara, mentre impedeix la sobirania de la ciutadania, a banda de negar la dels pobles.
Convé una Espanya i una Catalunya n-ETA de mordasses, amb els valors de la llibertat i republicans.
Del Butlletí electrònic d’EUiA.

Municipalisme ètic arreu


Fer possible l’impossible” s’ha convertit en lema al·legòric del canvi municipalista En Comú de les confluències i les Marees. 
Gerardo Pisarello ho ha emprat a DiEM, mentre feia bandera de les ciutats rebels i depromoure l’economia cooperativa.
Colau i Pisarello han explicat fa poc que l’Ajuntament de Barcelona estableix prioritzar la satisfacció de les necessitats i no el lucre. Amb aquest esperit les empreses ètiques es vol que gaudeixin de prioritat en la contractació municipal. En altres moments també s’ha esmentat la necessitat de revertir les privatitzacions, com en el tema cabdal de l’aigua i molts altres serveis.  
La solidaritat, el suport mutu i la lluita col·lectiva donen resultats”, piula Lucia Martín, d’En Comú Podem, tot demanant la llibertat dels “Titiriteros”.
Aina Vidal (ECP) propaga per les xarxes que “Els homes i dones que lluiten pels seus drets no són delinqüents, són ciutadans exemplars”, per defensar la lluita sindicalista d’Airbus.  
Joan Josep Nuet, de Catalunya Sí que es pot, ha difós que la #VagaNoÉsDelicte, dins l’exitosa campanya #Los8DeAirbus. El valor d’En Comú i de l’alcaldessa Ada Colau rau en l’esforç per situar molts d’aquests elements bàsics com a principis ètics del tarannà i bon fer En Comú. Aquesta concepció política ètica té més en compte el conjunt de la ciutadania, l’ús públic, que el profit particular d’una part, val a dir l’ús i el benefici privat del bé públic. La coherència i la credibilitat d’En Comú necessita estendre el municipalisme ètic al gruix de la ciutat, dels seus barris i de les seves empreses. No si val canviar l’ètica si es tracta de les empreses públiques o de les grans empreses de capital privat. En el cas del serveis públics en general, o del transport en particular, com resulta en el Metro, com pot passar a les escoles, als hospitals, a la mateixa administració, però també a totes les empreses privades que es dediquen a serveis a la ciutat, sembla com si hi hagués una contradicció entre les necessitats ciutadanes i les condicions laborals existents. El principi ètic municipalista ha d’assumir que per un millor servei cal una bona qualitat de treball, així com d’infraestructures, tecnologia, formació i manteniment. Convé agafar el brau per les banyes per introduir el canvi del municipalisme ètic a les empreses públiques municipals, entre elles el Metro.  Parafrasejant a Ada Colau en el moviment pan europeu, a DiEM, Barcelona pot ser Barcelona si la posem a mans de la seva gent.
De la Carta de L’Aurora.