31/8/15

La força popular per la ruptura constituent rau en la mobilització


En quatre setmanes esdevindran dues situacions cabdals que poden conduir a un canvi profund a Catalunya, així com de retruc al Regne d'Espanya.
La Diada de l'Onze de setembre i les eleccions del 27 de setembre.
Som per tant davant d'uns moments excepcionals en que es juga el futur i el contingut del país.
És lògica la tensió i la polarització creixent, dia a dia.
Una ruptura democràtica a Catalunya obre les expectatives a canviar-ho tot. Tant l'Autonomia, com l'Estat, com el Regne. La crisi econòmica forma part fonamental del que cal canviar. El factor social és decisiu per a la majoria de la ciutadania que és treballadora.
Si som coherents en que el fet nacional i el factor social són indestriables, hem d'actuar de manera que la mobilització ciutadana els uneixi i dicti les condicions populars.
Aquest any l'11 S determinarà molt el 27 S.
El president Mas de CDC, quart candidat de Junts pel Sí, amb el compromís previ de que és el presidenciable d'aquesta llista, en comptes de Raúl Romeva que n'és el cap visible, o de l' Oriol Junqueras (ERC), ha forçat l' inici de la campanya electoral just el mateix 11 S.
Tanmateix aquest electoralisme ens permet precisament fer-li front en un terreny preciós de la mobilització popular.
Guanyar la ruptura sobirana, iniciar un procés constituent català no supeditat ni subordinat, fer república catalana, és la millor manera de trencar amb les imposicions estatals. Val a dir trencar amb una política econòmica retalladora destructiva, per part del PP, ans seguida fil per randa per CiU i CDC del president Mas.
La mobilització de l'11 S és la que pot donar la força necessària per un canvi constituent sobirà, alhora per posar sobre l'arena el vital pla d'emergència social.
Es necessita democràcia profunda i ampla, republicana, per disposar de la força que sostingui una ruptura constituent i un canvi en les polítiques econòmiques i socials.
Són sobreres les temences sobre la independència, la DUI o el plebiscit.
Cal ruptura, desobediència col·lectiva i institucional vers la legalitat vigent de la Constitució de 1978 i del Regne.
Felipe González alerta en que no es pot actuar il·legalment. Amenaça que el govern estatal no ho pot permetre i no ho permetrerà. González ja sap el que passarà, sobretot res d' independència.  Cap dubte, ho hem patit en l'Estatut rebutjat i en la prohibició de la consulta del 9N2014. La conseqüència és que el procés sobirà de ruptura serà unilateral o no serà.
Entre l'11 S i el 27 S, la força rau en la mobilització i la consciència popular massiva. L'11 S és cabdal per aconseguit una representació i unes propostes en un nou Parlament d'esquerres.
Catalunya sí que es pot ha de situar-se a fons inserida en la mobilització popular nacional. La població mobilitzada conscient és l'actora principal de l'11 S. Som part d'aquest poble que lluita i anhela llibertat sobirana. És un espai de lluita decisiu per estendre la bandera coherent d'una ruptura constituent complerta, amb les propostes d'emergència social.
El contingut d'aquest 11 S és clar i meridià. Fem la Via lliure a la república catalana.

Sara Vilà i Jordi López Santín són clars i contundents: República Catalana


Sara Vilà Galan.
Sara Vilà i Jordi López Santín expressen fil per randa el fons de l'estratègia política de Catalunya sí que es pot (CSQEP), si més no segons l'acord polític que és el manifest de la llista.
Tot el que esdevingui en aquestes quatre setmanes, inclòs una Diada de nou cabdal l'Onze de setembre, fins les eleccions del 27 de setembre, anirà entorn de l'eix definit.
Uns volen la independència però no diuen ni mu de nova legalitat que trenqui amb la legalitat actual estatal del regne. I tampoc, o molt poc, sobre República Catalana.
Felipe González, a la seva Carta, tant matussera, ho deixa ben clar si més no això. O es compleix la legalitat o cal impedir la il·legalitat que afecti al pacte constitucional 1978. Amb el rerefons que si no hi ha una insurrecció espanyola és impossible aconseguir les tres quartes parts del Congrés per reformar la Constitució. Per tant Catalunya o fa el fet unilateral, i el defensa i guanya, o segueix com Autonomia monàrquica.
Desobeirà el nou Parlament 28 S la legalitat autonòmica estatal real en que s'ha elegit per constituir-se en Parlament sobirà constituent?
El Parlament en el que previsiblement hi haurà una majoria folgada de les esquerres donarà la presidència a un president de dretes, que ha imposat les retallades i encobert la corrupció dels seus correligionaris?
La DUI és propaganda electoral d'alguns o va de veres? Ruptura constitucional des de la mateix nit del 27 S? M'hi apunto tot seguit.
No seria molt millor que Raül Romeva, Lluís Rabell o Antonio Baños fossin el nou president? O, Perquè no molt millor Oriol Junqueras que Artur Mas?
Unes altres són vergonyants sobre la independència. Fantasiegen sobre un referèndum pactat impossible. El 9N2014 és real per saber què farà l'estat: prohibir-lo i impedir-lo. Governi qui governi, ni que sigui Podemos, mentre hi hagi la Constitució de 1978 i el Regne d'Espanya.
Pot haver-hi una ruptura sense independència? Tal com estan les coses la Ruptura democràtica és la Independència, o no hi ha ruptura concreta sinó submissió i dependència.
Ada Colau i Jordi López Santín.
Les esquerres han de treure pit. Ser les capdavanteres del procés. Sense temors i pors.
Unes es camuflen i dilueixen sota el xantatge de la dreta i de CDC; Es fan la il·lusió que aconseguiran majoria malgrat les polítiques colpidores de la majoria treballadora popular. Polítiques que aplica el govern de la Generalitat, ara de CDC i poc abans de CiU.
Altres no capeixen que es pot fer la ruptura fent capgirar l'hegemonia de les dretes cap a les esquerres. Imaginen com si l'Estat ja s'hagués esvaït. Com si el problema es ressolés només en declarar la DUI.
Encara altres s'aferren als deliris federals unionistes, mentre somien un canvi a l'Estat; Canvi que només seria possible després de la ruptura i la independència de Catalunya.
I per completar l'escenari de les esquerres hi ha un sector constitucionalista a ultrança hostatges de l' unionisme i del legalisme, malgrat siguin demòcrates i republicans en l'esperit i les intencions pregones ans ben ocultes.
Som davant d'una situació excepcional. Són unes eleccions autonòmiques que poden donar pas a la ruptura autonòmica. La pressió plebiscitària contribueix a obrir una realitat constituent.
Cal que les representacions i referents polítics estiguin a l'alçada de la situació de ruptura.
Cal a fons que tot aquest poble faci Via lliure a la República Catalana.
En els posts anteriors que podeu llegir, poso l'entrevista amb la Sara Vilà Galan i un article de Jordi López Santín. Són els ingredients del Full de ruta que convé. Poseu-li terminis si us atreviu.

30/8/15

Jordi López Santín: Ruptura, Sobirania constituent i República Catalana



Ja som davant de les eleccions avançades al Parlament de Catalunya. Per motius diferents, per a tothom són unes eleccions especials. Opino que el més especial que tenen aquestes eleccions, com les municipals de maig, és que es situen en un moment històric molt concret on ha crescut decisivament en moltes persones el convenciment que cal trencar amb els motllos de democràcia limitada del règim del 78 i que és possible trencar-hi. Per això, aquestes eleccions poden tenir un caràcter CONSTITUENT I RUPTURISTA. 
Amb aquest caràcter van començar els moviments de confluència política ja fa un temps i han quallat de manera diversa. A les municipals amb Barcelona en comú i altres candidatures de confluència. Es va demostrar que es podia guanyar i es va guanyar a Barcelona i a ciutats importants de Catalunya.
Ara la confluència que ha estat possible forjar es diu CATALUNYA SÍ QUE ES POT. Si alguns no han volgut ser-hi, tindran els seus motius molt respectables. Però la candidatura que representa aquest impuls és, sense dubte, “Catalunya Sí Que Es Pot”.
https://jordilopezsantin.files.wordpress.com/2015/08/logo-si-que-es-pot.jpgHi sóc al moviment i a la candidatura, doncs, en PRIMER LLOC, perquè és el moment d’iniciar a Catalunya un procés de ruptura amb el què han significat 37 anys de règim monàrquic que han negat al poble, a les persones treballadores, a les classes populars, exercir el seu DRET A DECIDIR sobre tot el que fa referència a les seves vides: Sobre la forma d’estat i la possiblitat de forjar una REPÚBLICA CATALANA que trobi maneres de relacionar-se amb llibertat i igualtat amb la resta de pobles de la península. Sobre la relació de classes dins d’aquesta República i el seu estat social, els serveis públics i les condicions que la República ha de garantir a la ciutadania de Catalunya, la IGUALTAT en una paraula. Sobre la QUALITAT DEMOCRÀTICA d’aquesta república, on la ciutadania tingui responsabilitats col·lectives i no es limiti a exercir cada quatre anys un vot amb alternatives limitades.
https://jordilopezsantin.files.wordpress.com/2015/08/tancat-per-vaga-general.jpgEn SEGON LLOC, perquè “Catalunya Sí Que Es Pot” representa la continuitat i la possibilitat de confluència de diversos moviments populars, uns que venen de molt lluny i altres que van nèixer en lluita contra les polítiques d’austeritat i la gestió antipopular de la crisi que han fet els governs espanyol i català els darrers anys. És continuitat del SINDICALISME que s’ha oposat a la Reforma Laboral, del 15-M que va mostrar el dèficit democràtic del règim, de les MAREES i PLATAFORMES que han defensat amb ungles i dents els serveis públics, el bé públic, el dret a la sanitat, l’ensenyament i l’habitatge, dels MOVIMENTS VEÏNALS que lluiten per la vida digna als barris. I també, amb tota la convicció, del moviment massiu de catalanes i catalans que van ser menytingudes pels poders judicials i legislatius de l’Estat Espanyol i van sortir al carrer en un exercici plenament democràtic per exigir l’exercici de la SOBIRANIA POPULAR sobre la seva relació amb l’estat.
https://jordilopezsantin.files.wordpress.com/2015/08/dret-a-decidir.jpgEn TERCER LLOC, perquè “Catalunya Sí Que Es Pot” preten un CANVI DE GOVERN A CATALUNYA. Aquesta candidatura vol que hi hagi una majoria d’esquerres al Parlament de Catalunya que governi i canvii radicalment la política dels governs d’Artur Mas i de CiU. Mentre les organitzacions, moviments i persones que integrem #CatSíQueEsPot protagonitzàvem la protesta contra la política del govern del PP amb vagues generals, concentracions, accions directes contra els desnonaments, el tancament de centres sanitaris i educatius, Artur Mas aprovava la Reforma Laboral, la Llei d’Estabilitat Pressupostària i totes les mesures restrictives que han posat el poble de Catalunya contra les cordes i en una situació de precarietat social extrema. Durant la primera legislatura va governar Catalunya amb el suport del PP i després amb vergonyants suports a la seva política antipopular per part d’ERC. La REPÚBLICA CATALANA que volem construir no pot venir de la mà d’aquesta política sinó d’una majoria d’esquerres, de canvi a favor de les classes populars, de les treballadores i treballadors, de la classe mitjana empobrida durant els últims anys, dels joves que han estat foragitats del mercat laboral, de les dones que han vist reduida la seva autonomia personal.
https://jordilopezsantin.files.wordpress.com/2015/08/lluis-rabell.jpgEn QUART LLOC, perquè la candidatura de “Catalunya Sí Que Es Pot” l’encapçala Lluís Rabell, una persona íntegra i lluitadora, activista des de sempre de moviments socials i veïnals. I perquè la llista és plena de tantes companyes i companys de lluita al sindicat, al carrer, als moviments feminista, veïnal, internacionalista: Joan Coscubiela, Joan Josep Nuet, Núria Lozano, David Companyon, Gemma Lienas, Albano Dante, Lola Castro, Assun Franquesa, Marta Ribas, la Sara Vilà de Lleida, la meva companya de treball Mari Luz García de Catalunya Ràdio…En fi, totes i tots fins a 135 que exemplifiquen aquest impuls de confluència per guanyar.
Hi ha motius més directes com a treballador de TV3 i de la CCMA o com a veí de Ciutat Vella de Barcelona que seran motiu d’altres escrits,
De moment, aquests són clars. ENDAVANT, SÍ QUE ES POT, SÍ SE PUEDE.
Barcelona, 25 d’agost de 2015
#CatSíQueEsPot, @catsiqueespot


Sara Vilà: "Hem de fer un procés constituent català i unilateral"


Entrevista a la cap de llista de Catalunya Sí que es Pot per a Lleida.Per: Josep Rexach Fumanya, Vilaweb.
El nomenament de Sara Vilà de cap de llista de Catalunya Sí que es Pot a la circumscripció de Lleida va sorprendre més d’un. Havia liderat el sector sobiranista d’ICV, Compromís per la Independència. És per això que fa valer el caràcter ‘autodeterminista’ de Catalunya Sí que es Pot, capaç d’integrar independentistes i federalistes amb les mateixes sigles.
En aquesta entrevista ens explica quin és el camí que té traçat per a assolir la independència. Confia en el compromís de Pablo Iglesias per a fer un referèndum acordat amb l’estat espanyol, però també reconeix que no seria la primera vegada que Espanya no compleix les promeses. Amb Podem o sense, assegura que el procés necessita una majoria social més àmplia per a tenir un reconeixement internacional. Tot plegat, creu que aquest procés hauria de durar un màxim de dos anys.
—Sou una candidata independentista en una candidatura no independentista. Com ho expliqueu?
—Perquè la meva candidatura no és que sigui no-independentista, a la meva candidatura hi ha una barreja d’independentistes i federalistes, no sóc l’única independentista dins de la candidatura. I em trobo en una situació molt semblant a la que em trobava dins d’ICV perquè Podem té un tipus de militant molt barrejat quant a sensibilitats sobre la qüestió nacional. Això sí, sé segur que em trobo en una candidatura autodeterminista.
—Però no és independentista.
—És veritat que no és independentista però tampoc no és no-independentista. És veritat, és al mig, és una barreja i hi ha gent que ho pot llegir com una indefinició. Però per arribar a un acord amb Podem, a Iniciativa vam elaborar un full de ruta nacional a les negociacions que crec que satisfeia molta gent del corrent independentista d’ICV i la gent de Procés Constituent que també es defineix per independentista. Aquest full de ruta nacional es basa en un procés constituent unilateral català, és a dir, sense esperar un procés constituent a escala estatal. Ja sabem que molta gent dubta de Podem, però sé quin full de ruta hem elaborat amb ells i sé com hem fet evolucionar el discurs de Podem sobre això. Hem pactat amb ells, que accepten el procés constituent català no subordinat a l’estat, unilateral. A més a més, saben que hi ha d’haver un referèndum d’autodeterminació perquè és la manera més justa de saber si els catalans volen ser independents. I també accepten una república catalana.
—Veig que confieu molt en Podem.
—Sí. Jo crec que amb la qüestió nacional hem nodrit i hem fet evolucionar el discurs de Podem. En més qüestions com ara trencar el sistema de partits tradicional o les formes de fer, ens deuen haver influït ells a nosaltres.
—No teniu la sensació que la promesa de Podem Catalunya serà diferent d’allò que acabi fent Podem a Madrid?
—No. Pablo Iglesias va fer unes declaracions aquí Catalunya a les quals deia: ‘Nosaltres ens comprometem a fer un referèndum a Catalunya’. Amb aquestes paraules. La resposta dels desconfiats va ser que ja teníem un Zapatero més. Recordo Quim Arrufat o Antonio Baños mateix que deien que allò semblava ‘El dia de la marmota’, igual que quan Zapatero va prometre un nou estatut i després ho va incomplir. Nosaltres hi confiem. Creiem que no tenim més remei que cercar aliances fora de Catalunya, a l’estat espanyol i a escala internacional, que ho hem treballat més els darrers anys amb el partit verd europeu.
Creiem que no tenim més remei que cercar aliances fora de Catalunya, a l'estat espanyol i a escala internacional
—Rabell ens deia en una entrevista de fa poc que no les tenia totes que un eventual govern de Podem estigués disposat a acordar un referèndum vinculant.
—Això és una qüestió de fe. Ens poden enganyar? No ho sé, és possible. No t’ho puc dir. Sí que sé que les paraules que va dir Pablo Iglesias aquí a Catalunya al pati Llimona és que es comprometia a fer un referèndum per a Catalunya. Si ens enganyen, haurem de veure com refem les relacions o si hi ha perill de trencar-les. És evident que si no compleixen amb allò que hem pactat per arribar a aquesta coalició, doncs ens hi haurem de pensar. Ara, nosaltres volem posar-hi fe perquè també creiem que no tenim més remei i els creiem quan diuen que ens volen ajudar. Si hi ha gent que ens diu que ens vol ajudar no cerquem més enemics dels que ja tenim, perquè en tenim massa.
—Però per això que dieu, sembla que ho fieu tot al fet que Podem pugui acabar governant a Espanya.
—No, no ho fiem en què Podem governi perquè no sabem què pot acabar passant. Veiem que a les enquestes hi ha dies que Podem s’infla una mica més i hi ha dies que sembla que tot continuarà igual, amb un congrés partit per quatre. Amb aquesta situació d’un congrés partit en quatre blocs més o menys similars és complicat, nosaltres ja ho sabem. Per això creiem que Catalunya ha d’engegar el procés constituent propi i aquesta serà una manera d’involucrar les classes populars que ara mateix se senten lluny del procés nacional i de la política. Un procés constituent català treballat des de la base, als barris i al racó més inhòspit del territori lleidatà, per posar un exemple. Això pot fer que molta més gent entengui les necessitats de reivindicar la llibertat de Catalunya.
—En unes declaracions de principi d’any dèieu que no es podia subordinar l’agenda espanyola a l’agenda catalana. En canvi, proposeu de fer-ho a l’inrevés.
—No, és diferent. L’actitud i el propòsit és: nosaltres no impedirem que la gent ens ajudi fora de Catalunya i fora d’Espanya, però no per això subordinarem la nostra agenda. Nosaltres farem el nostre camí. Si ens ajuden, ens volen facilitar un referèndum i volen donar suport al procés nacional català, perfecte.
Sara Vilà a la presentació d'AExRC*.
—Votaríeu a favor d’una DUI?
—Jo no descarto una declaració unilateral d’independència, però jo crec que l’endemà és arriscat de fer-la i crec que la llista de Junts pel Sí no la farà un cop passades les eleccions. Crec que farà una declaració pel procés de desconnexió independentista, però no una DUI com a tal. També ho veu així en Quim Arrufat per exemple. Una DUI en aquests moments sense un reconeixement de l’estat i sense un suport de la comunitat internacional és d’alguna manera una declaració simbòlica en la qual t’has declarat independent però no ho tens reconegut. A partir d’aquí encara s’han de començar les negociacions i tensar la corda fins al punt d’obligar els altres a asseure’s a negociar. Però aquest camí encara és incert, tant per a la llista de Junts pel Sí com per a la nostra.
No descarto una declaració unilateral d'independència però jo crec que l’endemà és arriscat de fer-la
—Llavors, quin seria el moment de la DUI?
—Jo crec que hi ha d’haver un moment en què la corda sigui molt tensada. Si el PP i el PSOE continuen amb les males respostes al procés, el suport popular serà més gran, l’independentisme creixerà i llavors serà el moment de fer una DUI. I a més, que no pugui ser contestada per la comunitat internacional. A mi sí que em fa por de declarar la independència amb un 40%. Fer una DUI amb un suport del 40% dels vots crec que és molt arriscat.
—Així doncs, quin és el vostre camí ideal per a assolir la independència?
—Fer el procés constituent independentment de què passi a Espanya, guanyar més suport popular i fer el referèndum d’autodeterminació per saber si volem ser independents o no. Esperant que majoritàriament la voluntat sigui la independència, llavors sí que podríem fer una DUI per declarar-nos independents.
—Però sempre s’acaba al mateix punt i és que per a pactar un referèndum cal que el govern espanyol ho aprovi, i això és molt complicat.
—Totalment d’acord. Tenim dues formacions espanyoles i prou que ens hagin dit que sí a un referèndum i que facin costat al dret de decidir: Podem i Izquierda Unida. No podem estar pendents d’aquestes dues forces. Llavors haurem de fer el nostre camí. Jo he explicat el camí que m’agradaria, una altra cosa és allò que pugui ser. Sóc molt conscient que és molt possible que Espanya no es mogui ni un centímetre. En aquesta situació hem d’afegir més gent dins del procés, això sí. Crec que no tenim prou gent a favor de la independència per a declarar-la unilateralment i que es reconegui internacionalment. Crec que a escala internacional ho tenim molt difícil. En Margallo ho fa molt bé perquè pressiona molt. Si Espanya fos Rússia, estic segura que ja seríem independents. Amb el procés impecable i immaculat que hem fet fins ara i des del 2010, estic segura que la comunitat internacional ja ens ho hauria reconegut tot. Però Espanya està molt ben posicionada internacionalment.
—I quina és la data de caducitat d’aquest procés que proposeu?
—Pel cap alt, hauria de durar dos anys, el mateix període de temps que posava Procés Constituent als estatuts. Dos anys per fer un procés constituent de la base fins a fer un referèndum d’autodeterminació.
3a Assemblea de l'ANC a Lleida.
—En un article escrit després del Congrés Nacional d’ICV explicàveu que la diferència entre els militants d’ICV independentistes i els federalistes era la fe en un darrer intent. Això vol dir que ara teniu la fe dels federalistes?
—No, però des que vaig fer aquelles declaracions fins ara, entremig va sortir Pablo Iglesias i va dir que es comprometia a fer un referèndum. Aquesta és la diferència. Que tinc dubtes que això es pugui complir perquè Espanya ja ens ha enganyat més vegades? Doncs sí, clar. Ja n’hem viscut més èpoques. Això sí, no vull descartar-ho totalment i tallar les relacions amb qualsevol organització política que vulgui fer un referèndum per a Catalunya. Això no ho faré. A l’inrevés. Si hi estan predisposats, és una molt bona notícia. No obstant això, crec que hem de fer el nostre camí mitjançant un procés constituent català i unilateral.
—Com valoreu que Raül Romeva sigui el candidat de Junts pel Sí?
—Ens coneixem molt, en conec la trajectòria, el valoro molt i continuo pensant que és un home amb unes grans capacitats i moltíssimes virtuts. Però em sap greu i em fa la sensació que és la cara bonica de tot aquest procés de reconfiguració de la dreta catalana. L’esquerra també s’ha anat reconfigurant, no tenim cap inconvenient a dir-ho. La dreta vol explicar que només s’han reconfigurat per això del procés nacional i no és així i prou. CDC, que perdia suport, ha cercat aliances i les pròpies confluències per continuar existint d’una manera o una altra. És que és espectacular. Això que ha fet en Mas és molt intel·ligent. És l’únic president de dretes que no pagarà les retallades ni l’austeritat. Es posa en una llista de número quatre, de manera que evita un plebiscit en contra seu i posa en Raül Romeva al davant, que és un polític d’esquerres amb prestigi.
Em fa la sensació que Raül Romeva és la cara bonica de tot aquest procés de reconfiguració de la dreta catalana
—Dieu que Romeva és la cara bonica de Junts pel Sí. Us pot prendre vots?
—Més que prendre vots crec que pot confondre la gent. Per això en aquesta campanya s’hauran de desemmascarar moltes qüestions i molta gent perquè durant els debats no podran defugir segons què.
—Hi ha la possibilitat que entreu en un govern de concentració?
—No ho crec. Amb convergència no.
—Ni tan sols si Romeva en fos el president?
—No preveiem aquesta possibilitat perquè si alguna cosa és clara és que el president en serà l’Artur Mas. En cas que la majoria fos d’esquerres ens ho pensaríem, però ja sabem que el pròxim govern de la Generalitat serà majoritàriament de CDC i el president en serà Artur Mas. Això ho tenen pactat. CDC tindrà un 58% i ERC un 42%. Per tant, això impossibilita de totes totes que Catalunya Si que es Pot formi part d’un govern de concentració.
—Situem-nos l’endemà del 27-S. Veieu possible un pacte amb ERC i la CUP, tal com va dir Lluís Rabell?
—Sí. Si és un pacte que agafa tot l’espectre d’esquerres de Catalunya, jo crec que això s’ha de posar sobre la taula després de les eleccions.
—Però sembla complicat si tenim en compte que la prioritat d’ERC i la CUP és l’eix nacional.
—Jo crec que ERC ja ha pres un camí des del 2012 i ara crec que és difícil que faci marxa enrere. Ha prioritzat la qüestió nacional per sobre de les polítiques socials. Està amb un soci que l’utilitza i en són conscients, d’això. Vam viure el moment en què ERC mirava d’esquivar CDC de totes les maneres possibles amb llistes separades, però com que CDC s’havia de salvar, Mas s’ha sortit amb la seva. Va pressionar molt els últims dies de l’acord i ERC ha sucumbit.
—Amb la CUP també ho teniu complicat. De fet, ja han dit que difícilment pactarien amb Catalunya Sí que es Pot.
—És complicat, no tant per a nosaltres sinó per a ells. La CUP veu molt clar que no vol pactar amb nosaltres. Sembla que en un govern de concentració no ho descarten totalment, per allò que va dir Antonio Baños. Ells, que són del doble eix, igual que nosaltres, m’estranya que arribin a la conclusió de pactar amb CDC però amb nosaltres no.
—Arribat el moment de votar a favor o en contra de començar un procés d’independència, què votarà Catalunya Sí que es Pot?
—Jo crec que una cosa és allò que ara tots imaginem ben intencionadament i quin serà el full de ruta del procés nacional. Una altra cosa és què acabi sent quan tinguem les majories configurades al parlament després del 27-S. A partir d’aquí, un cop sapiguem quants som de cada partit haurem de seure i pactar un full de ruta comú. Almenys, m’agradaria que passés això. Encara que ara tinguem diferències d’estratègia, haurem de seure tota la part independentista amb tota l’autodeterminista.
—Així no descarteu d’obrir un procés d’independència?
—Ens haurem d’asseure. No sé si en sortirà un procés d’independència. Sí que sé que haurem d’arribar a un acord de mínims entre les tres formacions per fer un procés constituent o potser una altra cosa. Podria ser una declaració de sobirania del parlament. Però un procés d’independència amb aquestes lletres, Catalunya Sí que es Pot no hi estaria disposada.
—Quins resultats espereu d’obtenir?
—A mi m’agradaria obtenir vint-i-cinc diputats.
—I a Lleida?
—Dos com a mínim. Si en són més, encara és millor.
* AExRC: Acord d'Esquerres per la República catalana.