30/6/15

Otegi lliure, amb presos i preses basques


Julia Arregi i Hodei Otegi, companya i fill, d’Arnaldo Otegi, varen presentar ahir al CIEMEN la campanya “Llibertat per a Arnaldo Otegi. Presos bascos, a casa”
El Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN) és un escenari i promotor clar de les llibertats polítiques.  L’acte forma part de la crida europea  per l’alliberament d'Otegi, amb el final de la política d’allunyament, com a pas previ a l’excarceració dels presos bascos, vital per la normalització al País Basc.
El Manifest:
Llibertat per a Arnaldo Otegi; presos bascos, a casa. Ja fa cinc anys que el moviment independentista basc va obrir un profund debat sense precedents que va concloure amb una aposta inequívoca per vies exclusivament pacífiques i democràtiques, renunciant a la violència en la seva reclamació del respecte a l'autodeterminació del País Basc, i amb una disposició nítida a tancar totalment, mitjançant la paraula i el diàleg, el llarg conflicte violent que ha assolat la regió des de fa dècades.
A l'octubre de 2011, ETA responia positivament a la crida realitzada des de la Conferència Internacional d'Aiete (Sant Sebastià) que li demandava el cessament definitiu de la seva activitat armada de més de 50 anys i l'obertura d'un procés de diàleg.
El Premi Nobel de la Pau Desmond Tutu va assenyalar Arnaldo Otegi, al seu dia portaveu de Batasuna i avui secretari general de Sortu, com "el líder d'aquest procés de pau". Efectivament, Otegi va ser el dirigent més destacat entre aquells que van propiciar en les forces independentistes el debat sobre la necessitat d'apostar per la paraula per solucionar tot conflicte. La seva aposta per vies exclusivament pacífiques i democràtiques va ser resposta amb el seu arrest, a l'octubre de 2009, i amb la seva condemna posterior a més de sis anys i mig de presó per pertànyer a l'organització política Batasuna, il·legalitzada prèviament pel govern espanyol.
Malauradament, la fi de l'activitat armada d'ETA, que ha mostrat la seva disposició a un procés de desarmament i de diàleg i reconciliació que tingui en compte el mal de totes les víctimes, no ha comportat encara resposta positiva per part de l'estat espanyol.
Arnaldo Otegi, el cas del qual ha estat recorregut davant del Tribunal Europeu de Drets Humans, es troba en una presó espanyola allunyat dels seus familiars i amics. Així estan també prop de 500 presos bascos relacionats amb aquest conflicte. Dispersats en presons llunyanes al País Basc, freqüentment incomunicats, aquesta realitat provoca, a més, un càstig afegit als seus familiars, abocats a recórrer llargues distàncies per poder visitar-los.
Julia, Hodei, Pernando, Francesc.
Davant d'això, demanem la llibertat immediata de l'home que va saber arriscar per la pau i la democràcia, de qui va apostar per la paraula quan semblava que ningú no ho faria. El seu alliberament i el final de la política d'allunyament, com a pas previ a l'excarceració ben aviat dels presos bascos, són passos necessaris per poder assolir una pau justa i duradora a la regió.
Per humanitat. Per justícia. Perquè creiem en una solució sense vencedors ni vençuts. Perquè apostem per la pau. Per això demanem llibertat per a Arnaldo Otegi i el trasllat dels presos al País Basc.

Grecia es el factor de respuesta europea a la crisis



La Plaza Sintagma a rebosar por el NO en el referéndum griego es un símbolo que da luz a la izquierda europea. Es Syriza desde el gobierno quien ha convocado a la movilización. Tsipras y Varufakis saben que su fuerza reside en la movilización social masiva. También alertan de la necesidad de apoyo y extensión solidaria de la izquierda en Europa, cada una contra su gobierno, todas juntas contra la troika.
El pueblo griego está amenazado en todos sus aspectos de vida, libertades y soberanía, por las grandes corporaciones financieras y Estados europeos.
La Grecia de Syriza puede ser el dominó con el que invertir la destrucción económica, de derechos, servicios públicos, trabajo y vida que provocan la anarquía del mercado privado, y los dividendos del capital financiero.
La Carta de La Aurora defiende " con Grecia una gran marea contra las políticas de austeridad".
Grecia la dignidad de Europa. El fracaso de las negociaciones entre la Unión Europea, el FMI y Grecia es el fracaso del intento de imponer más medidas de austeridad a un país ya asfixiado por todos estos años de políticas que han llevado la miseria y la desesperación al pueblo griego. Casi un 30% de paro, las pensiones reducidas en un 40%, la obligación de privatizar sectores básicos de la economía, préstamos concedidos por el FMI cuyo único sentido era pagar otros préstamos, y así aumentar la deuda… medidas que fueron aplicadas por los anteriores gobiernos y que sólo sirvieron para generar más deuda y más miseria. Esas fueron las recetas de la UE, el FMI y los banqueros acreedores. El pueblo griego dio la mayoría a Syriza para cambiar las cosas y lo que el gobierno Tsipras ha planteado han sido medidas razonables para renegociar la deuda, para generar medidas de crecimiento económico y para que la crisis no siguiera recayendo sobre la población ya empobrecida. Finalmente, las negociaciones se rompieron porque el gobierno griego planteó medidas para resolver las ineficiencias de la economía, que fiscalmente pagaran más los que más tienen, mientras que la UE y el FMI exigieron bajar más las pensiones, subir el IVA y acabar con la negociación colectiva entre empresas y trabajadores. Así lo ha explicado Alexis Tsipras: “Han demandado que el gobierno griego acepte una propuesta que suma una nueva carga insostenible sobre el pueblo griego y que socava la recuperación de la sociedad y la economía griega. Una propuesta que no sólo perpetúa el estado de incertidumbre, sino que acentúa aún más las desigualdades sociales. La propuesta de las instituciones incluye: Medidas que conducen a una mayor desregularización del mercado laboral, recortes en las pensiones, más reducciones en los salarios del sector público y un incremento en el IVA de alimentos, restaurantes y turismo, mientras que elimina las exenciones tributarias de las islas griegas. Estas propuestas violan directamente los derechos sociales y fundamentales de Europa: Demuestran que respecto al trabajo, la igualdad y la dignidad, en la mira de algunos de los socios e instituciones no existe un acuerdo viable y beneficioso para todas las partes, que no sea la humillación de todo el pueblo griego.”
Las instituciones europeas han demostrado su insensibilidad, como el gobierno Rajoy, a quienes sólo les interesa salvar los intereses de los banqueros.
El pueblo griego necesita de la solidaridad trabajadora, que es también la manera de atacar las políticas del PP. Aplastando a Grecia quieren demostrar que no hay otra política posible más que la que deciden ellos, y poco les importa el dolor y el sufrimiento de los pueblos. Tenemos que demostrar que Grecia puede resistir, que toda Europa puede resistir y cambiar las políticas que imponen los banqueros, las multinacionales y los gobiernos. En Atenas, en Barcelona… este mismo lunes ha habido manifestaciones de protesta, en otras ciudades están convocadas para los próximos días. ¡Asistid! ¡Hagamos de la solidaridad con Grecia una gran marea contra las políticas de austeridad! 
De la Carta de La Aurora.

26/6/15

Assalt a l'hegemonia política


Debat República Catalana.
El panorama del 27 S ens planteja un doble repte.
Un. L'assalt a l'hegemonia política a Catalunya. Dos. La ruptura democràtica del règim autonòmic de l'Estat del Regne d'Espanya, de la legalitat constitucional de1978.
L'hegemonia política catalana està a mans dels poders econòmics, de la dreta amb CiU -com també l'espanyola amb el PP-. La ruptura de CiU, entre CDC i UDC, obre una escletxa on burxar i fer palanca. És una oportunitat excel·lent per aconseguir que l'hegemonia la perdi la dreta, val a dir se li arrabassi per part de les esquerres.
En aquest context cal copsar el què ha permès aquesta ruptura. L'entrecreuament de la crisi econòmica, la negació de la renovació de l'Estatut autonomista, l'ofec econòmic i polític, l'anhel i clam de llibertat i sobirania, el tomb popular de la ciutadania amb el moviment sobiranista per decidir, per la independència i la república catalana. L'ANC és el fruit i alhora motor de tots els canvis de tipus rupturista a Catalunya: Per extensió a l'Estat espanyol.
Ens hauríem de remuntar fins els anys 1936-39 per cercar una hegemonia política i institucional de les esquerres. Si fem una mica més enrere, ens cal constatar que en la ruptura revolucionària que va representar la irrupció de la II República espanyola, de la ma municipalista de 1931, l'hegemonia política a l'època va correspondre a la dreta econòmica i política, fins i tot als prohoms monàrquics reconvertits a corre-cuita al nou poder republicà.
El trànsit de la Dictadura franquista a la Monarquia parlamentaria autonomista també va ser hegemonitzat per la dreta.
El fet de la possibilitat d'una hegemonia per part de les esquerres no és pas quelcom resolt. Entre molts factors necessita d'una unitat entre les esquerres, clau per donar un toc de gràcia institucional a CDC i al president Mas.
Les confluències municipalistes amb el reclam de Barcelona en comú i l'Ada Colau, són un exemple d'èxit a aconseguir en altres àmbits, com pot ser el nacional català. Alhora necessitem una entesa, si més no tàcita, amb la CUP i ERC. Cal tota la consciència i esforç per establir les col·laboracions adients que permetin enfortir-se i fer front al poder de la dreta.
3a Assemblea Nacional Catalana, Lleida.
El segon repte és cabdal per aconseguir el primer. El contingut i la força per una ruptura democràtica s'ha de fonamentar en les necessitats socials, la il·lusió nacional concretada amb el símbol de la independència, el moviment amplíssim i massiu potent per la sobirania catalana amb l'ANC, la consciència expressada en avançar cap a la república catalana.
Una prova de foc abans de les eleccions anticipades del 27 de Setembre serà la propera Diada de l'11 S. L'ANC i Òmnium la preparen per convertir l'avinguda Meridiana en "el carrer Major de la República Catalana".
El president Mas ha fet un envit per obligar a l'ANC i a Òmnium a fer-li una llista electoral -tasca de partit- en la que seguís assegurat el seu lideratge, així com el de la reconversió de CDC.
A l'ANC li convé seguir fil per randa l'estratègia establerta a la seva 3a Assemblea a Lleida. Que les llistes i els partits assumeixin uns punts clars, identificables per la ciutadania, que siguin el compromís de fer el camí cap a la república catalana.
La seqüència política clau rau en: Declaració de sobirania d'inici constituent, ruptura democràtica amb l'Autonomia i la Constitució de 1978, amb l'Estat del Regne d'Espanya, nova legalitat del subjecte polític i jurídic de sobirania, independència, república catalana.
Tot segons decideixi el poble i la ciutadania de Catalunya.  

La Llei mordassa és aterridora, un homenatge als MMSS



"Aterridora" és l'expressió que va emprar Marisa Fernández, fundadora de Dones Juristes, per referir-se a la Llei mordassa.
Els drets d'expressió, reunió i manifestació, malgrat a ser constitucionals passen a ser delicte amb molts cassos. Les penes són veritables càstigs, completament desproporcionats si els comparéssim amb les penes per delictes econòmics.
Marisa Fernández, Rubén Benedicto, Felip Daza i Isidor García, amb moderació per part de Núria Lozano, van desgranar la llei, els postulats teòrics que sustenten les governacions de guerra i militaritzades, amb els resultats polítics pràctics.
Les guerres asimètriques que enfronten a forces desiguals són els patrons emprats en els paràmetres "de guerra" dels governs vers la ciutadania.
El Poder polític, que en teoria procedeix de la sobirania del i la ciutadana, de les llibertats fonamentals democràtiques, és manllevat -segrestat, se sent que s'esmenta- per convertir-se en el que determina i prescriu com ha de funcionar la vida social. En els fets el Poder limita i coarta les llibertats que es proclamen. Tot es posa en funció... del mercat. L'enemic és tota persona o associació que es condueix diferent al que està establert pel Poder polític.
La Llei de Seguretat ciutadana es converteix en quelcom privatitzat. Fins i tot en multituds d'empreses subcontractades. Aquestes empreses arriben a ser tant poderoses que obliguen als governs, controlen els pressupostos, i creixent desaforadament en clau militarista i repressiva. Des de l'anomenada guerra de la informació fins l'actuació política i repressiva, a la guerra oberta.
La corrupció, les drogues, el mercat armamentístic, la trata i la prostitució van junt a la immensa majoria d'acció militaritzada de tot tipus, i de les seguretats privades.
En Felip Daza, sempre precís i contundent, va fer gala de mordacitat, al senyalar que "la Llei Mordassa és un homenatge als MMSS". No hi ha cap moviment social que no s'escapi de disposar d'algun article de la llei, per reprimir-lo.
Els principis i normativa dels Drets i Justícia Universal desapareixen amb aquesta llei que és d'Ordre Públic. Una llei que és un succedani d'estat d'excepció parcial. Així s'estalvien les garanties constitucionals.
El Cicle Àgora, s'ha organitzat per la Fundació L'Alternativa, dins l'exposició Demos del Museu d'Arqueologia de Catalunya. Bona feina.

25/6/15

Sí que es pot!



Declaració de Sobirania d'Inici constituent, Ruptura democràtica, Independència. República Catalana. SíSí. Sí que es pot!
Sense subterfugis ni anatemes. L'oportunitat de constituir Catalunya com subjecte polític i jurídic és a l'abast. Cal la legalitat sobirana catalana, en ruptura i desobediència de la legalitat, imposada, de la Constitució de 1978 de l'Estat del Regne d'Espanya.
Un nou actor s'ha incorporat amb força i il·lusió a l'escena política. Un moviment que espanta al poder establert, a l'econòmic, l'institucional, als sistemes partidistes que xuclen del regnes i del bipartidisme emanat del constitucionalisme.
És el "Sí que es pot" ("Sí, se puede") que ha liderat la formació de les confluències "en comú", rere l'estela de l'Ada Colau. I del fenomen Pablo Iglesias de Podemos.
Les eleccions municipals, les confluències "en comú" han guanyat Barcelona, Madrid, València, a moltes altres ciutats. El panorama polític  a l'estat s'ha decantat completament a l'esquerra.
A Catalunya el canvi és cap a l'esquerra, el sobiranisme i la independència.
El president Mas ha reaccionat profundament colpit i irat per la victòria que ha investit Ada Colau com alcaldessa de Barcelona. Mas ha fet xantatge a les Entitats cíviques com l'ANC i Òmnium, però sobretot pretén instrumentalitzar el procés ciutadà de sobirania. Mas l'ha vessat a l'atacar el "Sí que es pot/ Sí se puede" i a l'excloure a l'eix social "d'esquerres".
Oriol Junqueras, líder d'ERC, ha escoltat la marea popular de canvi. Junqueras ha donat suport a la investidura de l'Ada Colau com alcaldessa. ERC veu molt positiu que l'alcaldessa hagués votat SíSí el 9N2014. Ho consolida la campanya de Gerardo Pisarello  propagant la perspectiva de Barcelona com capital de la futura República Catalana. La proposta "Cap una Aliança per la República Catalana" és adient a confluències per un canvi d'hegemonia i lideratge cap a les esquerres.
El 27 S és cabdal per un canvi profund a Catalunya.
Les candidatures han de incloure ben clar i nítid en el seu programa, propaganda i perspectiva, que es tracta d'un Inici de Sobirania Constituent, una Ruptura democràtica, cap a la república catalana. La independència ha de ser inclusiva del fet social i sobretot del "Sí que es pot".
El cicle en que la Generalitat amb Tarradellas, també amb la CiU autonomista de Pujol, va segellar l'acord amb els neo-feixistes d'Adolfo Suarez, ara pot donar pas a una ruptura nacional i social democràtica que instauri una república catalana.
De la Carta de L'Aurora.

23/6/15

El 27 S es juga l' inici constituent de sobirania per la independència i la república catalana


El 28 S trencarà molts esquemes. El dia següent de les eleccions confirmarà pels fets el caràcter de plebiscitàries de les eleccions, així com si es fa una Declaració Unilateral d'Independència (DUI), o una Declaració d' inici constituent de sobirania per construir una república catalana.
Altres alternatives poden aparèixer durant aquests tres mesos. Les opcions defensores de la sobirania, amb la concepció d' un dret a decidir supeditat a seguir negociant amb l'Estat, mentre en fa tabú de la independència, hauran de sospesar el suport que aconsegueixen, i l'alternativa que pretenen.
Vots, Diputats i Diputades, Il·lusió popular, establiran les possibilitats polítiques immediates i les perspectives. L'impacte a l'Estat està assegurat.
Les eleccions municipals han establert una voluntat de la ciutadania de canvi cap a l'esquerra, arreu de l'Estat. A Catalunya el gir a l'esquerra incorpora l'avenç notori del "SíSí" i de la independència. Alhora amb un retrocés clar de CiU a la regió metropolitana, perdent l'alcaldia de la capital, Barcelona.
Les projeccions fàcils del resultat barceloní, han de corregir-se amb la potent clau nacional que representen les eleccions autonòmiques.
La marea de canvi a les eleccions autonòmiques, no oblidem que són anticipades per l'efecte 9N2014, va a favor d'encetar una sobirania catalana efectiva. El sentiment popular anhela superar l'autonomia supeditada i determinada per la Constitució de 1978 del Regne d'Espanya.
Jordi Sánchez, actual president de l'ANC, ha expressat que el 28 S encara no es podria fer una DUI, en canvi sí es podria iniciar un procés constituent que conduís a la república catalana. La independència es concep com l'element de ruptura democràtica.
Aconseguir aquesta ruptura democràtica amb el regne, vol dir construir la legalitat sobirana catalana. Elaborar des de la participació ciutadana una Constitució catalana, que sigui adoptada lliure i democràticament per la ciutadania.
L'estructuració d'un nou país és el que permet incorporar drets i necessitats socials, de manera que una immensa majoria de la població faci seva la nova legalitat constitucional i li doni suport.
La implicació del conjunt social, sobretot de la majoria treballadora, és el que ofereix la perspectiva del canvi d'hegemonia i lideratge polític a Catalunya; des de CiU (ara amb CDC o la llista amb el president) a les esquerres.
El lideratge polític de la causa de les llibertats catalanes difícilment disposarà d'un suport suficient ampli popular, sinó es canvien les polítiques econòmiques vigents.
Des de l'òptica de les necessitats populars i treballadores convé la màxima unitat de les esquerres. La unitat és el que pot permetre que la possibilitat de ruptura democràtica constituent amb la sobirania pròpia, independent, sigui un pas de gegant en la consecució de les eines econòmiques i socials per fer front als estralls de la crisi econòmica.
La perspectiva política amb la seqüència Declaració de sobirania d'Inici constituent a Catalunya, ruptura democràtica, república catalana, hauria de configurar la centralitat del canvi polític. El símbol de la Independència és com s'ha concretat el clam i l'anhel popular.
EUiA està ben posicionada com a programa troncal en aquesta seqüència rupturista.
ICV defensa un estat propi associat i un referèndum, disposada a canviar si l'Estat segueix bloquejant el dret a decidir.
La CUP promou eleccions Plebiscitàries, Independència, Ruptura democràtica, República Catalana. Inclou a CDC dins la població i el fet democràtic català, cosa que és un fet, mentre defensa el contingut social d'un procés constituent.
El Procés Constituent està per una República Catalana del 99 %.
Albano-Dante Fachin, com a cap de llista de Podem/Podemos, grinyola quan afirma que no te contemplat participar a la Diada de l'11 de setembre, convocada per l'ANC amb el lema de fer de la Meridiana el "carrer Major de la República Catalana". El fet de que no participés el 2013 a la Via Catalana, ni a la V del 2014, no ha de ser obstacle per no fer-ho aquest 2015. Diferent ha estat Ada Colau, quan ha assegurat que l'alcaldessa de Barcelona participaria a la gran concentració-manifestació de la Meridiana.
A la fi en trobarem tothom que posi per nord la república catalana. Sí que es pot!

22/6/15

El Futur del president

Mas crida a l'ANC i Òmnium a fer una llista amb el president.
El Futur del president és supeditar el procés de sobirania a la seva batuta; instrumentalitza l'ANC.
L'ANC, Entitat senyera de la mobilització i organització massiva catalana es veuria obligada, per la crida presidencial, a liderar una llista transversal amb en Mas que no aconseguiria ampliar i ser inclusiva.
La paradoxa en la que queda sotmesa l'ANC rau en que amb Mas, i una reconversió de CiU/CDC, el procés no s'amplia i massa gent no ho votaria, ans sense Mas s'esberla la unitat democràtica catalana.
Ada Colau, Jordi Sánchez, Múriel Casals.
El rol de l'ANC és civil. La seva funció abasta a tot el cos social ciutadà. L'ANC  ha d'aprofundir el seu desenvolupament per ampliar la mobilització i organització popular. La millor aportació de l'ANC és realitzar la proposta cabdal inclusiva de República Catalana. L'Onze de Setembre, anem a convertir la Meridiana en "el carrer Major de la República Catalana".
El que estan impulsant tant ANC com Òmnium, és que els partits i les llistes incorporin uns punts nítids sobre Sobirania, Inici Constituent, Independència i República Catalana. Així es resolt la paradoxa. Cal que s'asseguri el salt de ruptura, el punt d'inflexió de la legalitat autonòmica del regne a una legalitat sobirana catalana i republicana.
Els ingredients de la crida del president Mas: 1) Reconvertir la llista única de país o del president, en una llista transversal civil amb el president; 2) Oferta de ser-hi o no, amb el suport presidencial i de CDC; 3) Encarrega fer-ho a les Entitats de la societat civil, ANC i Òmnium; 4) Oposa i exclou al "Sí que es pot-Sí, se puede" i a BCN en comú de l'alcaldessa Ada Colau (que va votar SíSí el 9N2014); 5) nega l'eix dreta esquerra; 5) cap esment a la República Catalana.
El President converteix en paper mullat el propi full de ruta signat entre CDC, ERC, ANC, Òmnium i AMI. Mas esmicola els seus compromisos amb ERC. La crida és una OPA hostil a qui va destinada. Hi ha més xantatge que col·laboració. Es pretén supeditar l' independentisme i excloure el sobiranisme SíSí (del "Sí que es pot!").
Tomb municipalista.
El context immediat il·lustra sobre aquesta crida.
La situació econòmica catalana segueix minvant per la crisi econòmica. Les polítiques del govern de la Generalitat colpeixen a la població, agreugen serveis públics i drets, salut i ensenyament. La indústria retrocedeix. Creix el turisme sense beneficiar a la ciutadania que en canvi pateix la massificació i l'encariment del nivell de vida.
D'ençà fa cinc anys, des de l' inici del procés massiu sobiranista, hi ha una pèrdua sostinguda de base social i electoral de CiU. Davallada parlamentària. Retrocés notable a les recents municipals. Daltabaix greu de la pèrdua de Barcelona, liderada ara per la Barcelona en comú i l'alcaldessa Ada Colau.
Ha quedat palès la incapacitat governamental de transformar el 9 N 2014 en sobirania real. El govern del president Mas no ha superat el marc institucional autonòmic del regne. El post 9N ha estat la paràlisi de l'anhel i la il·lusió de tot un poble.
El lideratge de Mas no pot abastar més de la meitat del país. No es pot liderar sense el suport de la primera corona de ciutats que representen el 40 % de la població, i de la segona corona que gairebé arriben al 80 %. Molt menys posant-los en contra.
La crida a que les Entitats de la societat civil li facin una candidatura, val a dir que és la que no pot fer CiU perquè s'ha trencat, ni està en bona situació CDC pel llast de la corrupció, de Pujol i el sector negocis convergent. L'ANC no pot treure les castanyes del foc a CDC i al president Mas.
El futur és d'inici constituent de república catalana.
La crida és una fuita endavant. Mas vol salvar els mobles, els seus. Els confon amb Catalunya. El discurs de no és coherent amb guanyar una majoria real àmplia. L'Atac a BCN en comú, a la il·lusió i mobilització generada pel "Sí, se puede", "Sí que es pot", mostra que no pot guanyar ni ampliar. No ho concep.
L'encàrrec de llista civil és només per qui se'l cregui. Amb això no hi haurà base suficient per la independència.
Mas ha de fer-se a la idea de que pot ser actor dins l' inici constituent, però el director/a, l'escenografia, el llibret, els actors i les actrius principals seran d'unes esquerres cap a la República Catalana, incloents.
Per fer la independència (no només proclamar-la) cal massa crítica ciutadana social i captivar BCN més la Regió Metropolitana industrial.
És l'hora de senyalar que a partir d'ara la senyera i estelada l'ha de portar, liderar, les esquerres.
Superar la paràlisi post 9 N vol dir fer camí de república catalana incloent dels fenòmens populars de ciutadania com BCN en comú.
Seqüència piuladora: Francesc Matas Salla ‏@francescms Qui serà la 1r en dir... "el president va nu"... La llista transversal exclou el ‪#‎SíSí de les ‪#‎SíQesPot.; Vergonyant l'esment al "Sí, se puede" ‪#‎SíQesPot! Alguna s'imagina fer ‪#‎RepúblicaCatalana excloent Barcelona?; Per la Independència, l'‪#‎IniciConstituent i ‪#‎RepúblicaCatalana vital la Barcelona del "‪#‎SiQesPot!".; "Sí q'ès pot!" "sí, se puede!". L'‪#‎IniciConstituent i la ‪#‎RepúblicaCatalana necessita lideratge incloent de les esquerres.; Cants de sirena x ANC @assemblea freni la davallada CDC i Mas. Cal llista x ‪#‎RepúblicaCatalana.; L'esqué "transversal" x blanquejar una CDC desestabilitzada. Al procés li cal lideratge d'esquerres i ‪#‎RepúblicaCatalana; OPA de Mas al Procés i ANC. Mas haurà d'acceptar q el lideratge vira a esquerra i a ‪#‎IniciConstituent de ‪#‎RepúblicaCatalana.; La llista del president Mas, x refundar el referent polític "CDC/CiU" pretén eliminar llast. http://t.co/XqG1Gz6Bj1; CiU es trenca. L'autonomisme del Regne d'Espanya davalla per la pressió popular de la sobirania i la independència. http://t.co/XqG1Gz6Bj1; Inici de la deconstrucció de l'hegemonia de la dreta catalana...; L'ombra dels Pujol i Miret i Prenafeta és allargada. Encalça a CDC.; La polarització sobre Independència i ‪#‎RepúblicaCatalana seguirà determinant les diferents opcions polítiques; Difícilment es pot guanyar l'hegemonia política per l'esquerra apuntalant el govern Mas de CDC.; CiU finiquitada. L'autonomisme del Regne d'Espanya esclata x la pressió popular de la independència