31/5/15

Compromís per la independència d'ICV demanen a la direcció que aposti pel sobiranisme als municipis i el 27-S


El sobiranisme d'esquerres ha estat el guanyador de les municipals arreu de catalunya. A Barcelona l'alcaldessa activista anuncia que serà "una aliada real del procés sobiranista". 
Arreu tot es mou. La declaració del sector independència d'ICV és eloquent:
En relació amb els resultats de les darreres eleccions municipals, la Comissió Permanent de CxI, reunida a Barcelona, manifesta el següent:
1. Felicitem a tots els militants simpatitzants i amics d’Iniciativa per Catalunya Verds que, en molts llocs en unes condicions molt desfavorables, han tirat endavant una campanya electoral per fer arribar a la seva població el missatge i les propostes d’ICV. 
2. Ens plauen molt els resultats obtinguts a Barcelona, on les propostes d’esquerres són àmpliament majoritàries, i encoratgem les diferents propostes d’esquerra nacional a trobar en el govern i en la política diària de l’Ajuntament l’acord i la confluència que no ha estat possible abans de les eleccions. 
3. Felicitem a totes les candidatures que han mantingut l’alcaldia i a totes les que han mantingut un bon resultat i avui són imprescindibles per a la configuració de governs de progrés. 
4. Iniciativa per Catalunya Verds ha tingut en els darrers mesos una estratègia destinada a aconseguir guanyar Barcelona i a consolidar les alcaldies i el nombre de regidors i diputats provincials a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, Baix Llobregat i Vallès Occidental. Aquesta estratègia ha consistit en l’aplicació de politiques de confluència i en la formulació de propostes en l’àmbit nacional com la d’Estat propi en el marc d’una Espanya plural, i cal reconèixer, encara que amb alts i baixos segons la població, que ha estat una estratègia d’èxit segons els objectius pretesos. 
5. Aquesta política ha tingut també uns costos, que ja es van començar a veure en la dificultat de concretar candidatures i de mantenir al costat d’ICV candidatures independents d’Entesa abans de les eleccions, i que avui amb els resultats obtinguts ens deixen una ICV menys nacional, amb menys implantació a Girona, Lleida, Tarragona i la Catalunya Central. 
6. Tot amb tot, hi ha hagut territoris on no s’ha seguit aquesta estratègia, com ara a les Terres de l’Ebre, obtenint uns resultats excepcionals, justament on la gent de les candidatures recolzades per ICV ha estat de fa temps al costat de la voluntat majoritària del territori, sense dubtes ni posicions ambigües, participant activament amb l’ANC i les entitats sobiranistes, sense haver pas de compartir del tot els seus postulats. O a Vilassar de Mar amb la candidatura Babord, que integrant independents i gent d’ICV i la CUP, ha aconseguit 4 regidors, i obtingut més d’un 16’6% dels vots, per damunt de la mitjana de la suma d’ambdues forces al Maresme.
7. Avui ICV ha deixat de ser un instrument útil per a l’acció política en una gran part del territori de Catalunya on l’espai d’esquerra transformadora ha estat ocupat totalment per altres propostes politiques. A molts indrets del país, on el debat sobre el fet nacional ha dut la ciutadania cap a solucions molt majoritàriament independentistes, ICV és percebuda com una força política que està entre la ambigüitat i, el que encara és pitjor, l’espai que, com el PSC i altres formacions polítiques, es decanta per una solució dependentista espanyola. 
8. Els dos reptes que identifiquem a curt termini són la constitució dels governs municipals i les eleccions nacionals de setembre. 
En aquest sentit, demanem a la direcció d’ICV que aposti perquè es consolidin, allà on ICV sigui imprescindible, governs sobiranistes i d’esquerres que impulsin polítiques de rescat social i avancin cap a un procés constituent de la República Catalana.  
Pel que fa a les properes eleccions nacionals, apostem perquè la direcció d’ICV impulsi la configuració de candidatures de confluència amb les forces d’esquerres, sobiranistes, amb moviments socials, plataformes, assemblees, etc., que tinguin com a objectius principals fer front a les emergències socials i l’impuls d’un procés constituent que porti a la República Catalana. 
9. Creiem imprescindible que ICV retorni nítidament al costat de les forces sobiranistes, per tal d’influir en la concreció de la Constitució de la República Catalana, que no podem deixar en mans de la dreta nacionalista. 
La implantació i extensió territorial d’ICV no la farem amb documents de bones intencions, sinó tornant a plantejar propostes que facin d’ICV una eina útil per a la transformació social i l’alliberament nacional arreu del territori. 
Barcelona, 30 de maig de 2015"

El fet: La xiulada eixordadora


Un minut eixordador. Un minut de clam popular. Una mostra política sobiranista i de llibertat d'expressió. Cap agressió, ben pacífic, alhora demolidor. 

Els equips català i basc varen acatar la fórmula de l'himne espanyol a la final de la copa del rei de 2015. Cap tolerància o gest d'incloure els himnes català i basc va haver-hi per part del govern de l'estat o de la Casa Reial.

La cosa va de mal a pitjor. A sobre la declaració governamental agreuja el fet. 

Un himne nacional espanyol és quelcom completament polític. Resulta que Catalunya i el País Basc volen tenir el mateix tractament, igualtat i consideració que Espanya.
La Constitució de l'Estat del Regne d'Espanya nega cap igualtat entre els pobles i nacions. Nega tot altre nació que no sigui l'espanyola.

Aleshores, ras i curt... xiulada!

El Barça i l'Atlètic palesen als ulls del món que "el poble de Catalunya té, per raons de legitimitat democràtica, caràcter de subjecte polític i jurídic sobirà", com estableix la Declaració de sobirania Parlament de Catalunya, del 23 de gener de 2013.
Catalunya s'encamina cap un procés d'inici constituent, amb el símbol i clam per la independència, i per una república catalana.






Xiulada a l'himne espanyol a la Copa del Rei.

Pitada al himno español - XIULADA a l'himne espanyol - Final de Copa 2015.

30/5/15

L'Alcaldessa Ada Colau


Foto: Ana Jimenez.
El tomb municipal ens produeix un estat d'alegria on les activistes floten d'il·lusió compromesa.
Ada Colau alcaldessa.
Es vol Codi ètic, transparència, decidir-ho tot, participació complerta, fer les coses diferent per aconseguir resultats desitjables. Compromís i convicció seguit de coherència des de les bases a les electes i futures dirigents. Tot això representa l'alcaldessa Ada Colau.
El menysteniment matusser de tall masclista o xovinista s'estavellarà davant el pla de xoc. Titllar l'alcaldessa de "mandaire", inexperta, inculta per no tenir "carrera" ni ser de casa bona, o referir-se a ella com "La-Colau", assimilant-ho ha alguna indesitjable que "s'ha colau", o de "colauició", aviat farà enrojolar als seus autors i autores.
Miopia greu, potser incurable? de qui s'ha encaparrat en situar a Barcelona en comú i a l'Ada Colau en contra de la sobirania catalana, en tant que Cavall de Troia de l' unionisme espanyol. Aquests plumífers xovinistes enganyen i amaguen entre altres detalls que l'alcaldessa barcelonina va participar i va votar SíÍSí a la consulta adaptada del 9N2014.
Els municipis de Catalunya en general, amb el de Barcelona com a cap i casal, fins i tot a la primera i segona corona industrial metropolitana, ha esdevingut un avenç notori cap a la sobirania, la independència i amb el signes de les esquerres.
Qualsevulla anàlisi ha de fer esment que la nova realitat vol dir davallada de la dreta amb CiU+PP+C's (tot i la gran pujada de C's). Increment de les esquerres independentistes, sobiranistes, federalistes del dret a decidir i treballadores amb BCN en comú+ERC+CUP+ICV+EUiA. Davallada del PSC forta, tot i que encara no s'ha estavellat al cinturó industrial.
Les visions unilaterals condueixen a greus errors de perspectiva. Un d'ells aferrar-se una idea de que les properes autonòmiques no seguiran un patró sobiranista independentista fortíssim. Tampoc prosperaran els estreteges de la dreta que intentin ignorar que l'actual sobiranisme i independentisme en alça ferma procedeix dels barris, de la ciutadania veïnal treballadora d'esquerres.
Barcelona, Barcelona en comú i la propera alcaldessa Ada Colau en són el paradigma.
Les primeres senyals són prometedores de que els temps van canviant. La ratificació del compromís amb el pla de xoc. El toc d'alerta a Telefònica i a la gran distribució dels Centres comercials. L'estructuració del govern de la ciutat en funció dels eixos de treball de Barcelona en comú. Cerca d'aliances coherents amb el pla de xoc, per pactes estables i acords puntuals. ERC, PSC i CUP han de fer gala dels seus programes socials i d'esquerres.
Convé alhora una mirada a les representacions supranacionals. Estaria bé que l'alcaldessa Ada Colau animés a ERC a fer senyals suficients. Una ben preuada seria que es foragités a CiU de la presidència de la rica i poderosa Diputació de Barcelona, així con al PP del seu govern. Les esquerres sobiranistes i independentistes podrien liderar molt de la concepció d'Hisenda local i Serveis públics de la Mancomunitat, amb un acord sòlid des de la Diputació de Barcelona. El Port i l'Aeroport són altres grans empreses i factor de negoci que cal donar-li's un canvi de rumb públic i favorable a la capital i les ciutats de les que formen part.
Per les males llengües, l'alcaldessa in pectore Ada Colau, ha assegurat que "nosaltres no posem pals a les rodes, som un aliat del procés, a diferència de CiU", "CiU ha tingut un intent partidista d'instrumentalitzar el procés", "Nosaltres donem ple suport al procés. Estarem al costat de qualsevol mobilització popular, inclosa del procés".
Fem camí d'una Barcelona cap i cal d'inici constituent per una república catalana.

29/5/15

Un "think tank" que posi veu a la Sobirania, la Independència inclusiva i a la República Catalana

Al juny es presentarà una associació que aglutinarà independentistes de diverses formacions d'esquerres per dotar de contingut social el full de ruta cap a la República Catalana i eixamplar-ne el suport.
Per Roger Tugas, ARA, Barcelona, el 27/05/2015 19:07.
Francesc MS (EUiA), un impulsor de l'associació
Ens coneixem amb Roger Tugas d'ençà l'experiència de les Esquerres per SíSí i d'Esquerres per la Independència. Tugas independentista de primera hora. Francesc MS (jo mateix) procedent d'ambient fabril santandreuenc -de quan  al barri-poble no pronunciàvem la "t"-, inici anarcosindicalista català i evolució de República Catalana lliure, unida o federada amb els pobles d'Europa i per tant els de la Península Ibèrica. Arrels amb el llegat d'Andreu Nin i del POUM, amb un recorregut de concepció revolucionària* a les joventuts de la LCR, PORE, POR i ara a L'AURORA, construint EUiA i el que anomenem Nou espai que superi el fossar entre partits i activistes compromeses combatives. Tugas ha resumit prou bé la conversa al pati de la Laie. No puc dir el mateix de la versió en paper. El diari imprès desmereix de certa parcialitat que resta força a la idea de que el procés sobiranista ha pres força amb les eleccions municipals, sobretot amb l'èxit del tomb a Barcelona, encapçalat per l'Ada Colau i Barcelona en comú. Com va etzibar la mateixa candidata a alcaldessa a Pablo Iglesias a 9 Barris, "no podem esperar als processos espanyols", cal fer via de totes maneres. Això ho deia a tota veu una Ada Colau que va votar SíSí el 9N2014, malgrat la rumorologia unionista i xovinista catalana. La sobirania i la necessitat de ruptura amb la independència són en clau d'esquerres, d'inici constituent i de república catalana. (Nota FMS)
L'auge de l'esquerra alternativa el 24-M ¿és un element positiu o negatiu per al procés? L'alcaldia de Barcelona per a Ada Colau ¿afavoreix o perjudica l'escenari d'una eventual independència? Els sobiranistes que li donen suport ho tenen clar, segons explica a l'ARA Francesc Matas, coordinador del consell polític d'EUiA i portaveu de l'Aurora –formació sobiranista que integra EUiA–: "El resultat del 24-M és un gran suport al procés". "Cauen les teories del cavall de Troia que representaria Barcelona en Comú, ja que Ada Colau va votar sí-sí el 9-N i el seu número 2 [Gerardo Pisarello] està d'acord a impulsar un procés constituent cap a la República Catalana", recorda.
Tot i això, Matas i altres sobiranistes de formacions d'esquerres han fet un senzill càlcul: mentre 1,9 milions de persones van votar sí-sí el 9-N i 235.000 van votar sí-no, tan sols 1,4 milions van votar CiU, ERC i la CUP el 24-M. Què significa això? Que "grans sectors de gent necessiten veu [en el procés català]", argumenta, i per aquest motiu avança que al juny es constituirà una associació que farà una crida a "donar-los veu i dinamitzar el procés i fer al·legacions al full de ruta sobiranista", instant a sumar-hi "entitats i militants de partits amb diputats o sense per completar el full de ruta i permetre que el puguin firmar ICV, EUiA, la CUP, Podem, Procés Constituent, sindicalistes de CCOO, UGT i CGT, MES, Avancem, Catalunya Socialisme Llibertat o Súmate". D'aquesta manera, la nova associació –que no es constituiria com a partit i seria compatible amb les militàncies polítiques respectives– "ha de ser una mena de 'think tank' que agrupi membres d'aquestes formacions de l'esquerra i que faci propostes encarades a pressionar perquè el procés cap a la República Catalana inclogui la vessant social i que l'esquerra alternativa i sindical hi torni a enganxar-se".
Un 'think tank' per tibar a l'esquerra el procés
Entre els promotors de l'associació hi hauria Francesc Matas i Josep Ferrer (els representants d'EUiA a la taula de partits de l'ANC i Òmnium), Antoni Morral (exalcalde de Cerdanyola per ICV), Teresa Mira (ICV) i Sílvia Ruiz (provinent d'ICV), els quals ja tenen un esquema de proposta de full de ruta i de crida i esperen comptar amb el suport de diputats com Sara Vilà (ICV) o David Companyon (EUiA). Aquest grup treballa informalment des de principis d'any, però durant  l'acte d'Ara és l'Hora al Palau Sant Jordi van prendre la decisió en ferm d'impulsar l'associació i des de fa 15 dies es reuneixen formalment per impulsar una mena de "'think tank' de gent de diverses organitzacions per fer propostes que puguin ser assumides per les pròpies formacions, per garantir la vessant social potent del procés i per pressionar per la República Catalana". No és la primera plataforma àmplia de l'independentisme d'esquerres, ja que Esquerres per la Independència ja aglutina nombrosos partits i entitats, tot i que els seus objectius són bàsicament pedagògics per sumar suports a la independència amb arguments socials.
En essència, la reivindicació de la nova associació –encara sense nom– és que, arran dels resultats del 24-M, "el full de ruta ha de canviar, la vessant social és imprescindible", ja que, segons Matas, "no reeixirà el procés si no s'hi inclouen sectors socials socialistes alternatius i de barris que van donar suport a Colau". Així, recorda que "s'ha declarat fins a cinc cops l'estat català i res de res", atès que és imprescindible el suport social per fer-ho efectiu.
"Cal que el lideratge passi a l'esquerra"
Per això, assegura que "cal un tomb en l'hegemonia social, cal un viratge a l'esquerra", i és que "CiU no para de caure elecció rere elecció". "El cabal de la marea sobirana vindrà per la il·lusió de tot un poble", insisteix, i és que, en la mesura que "es vegi com a inclusiva, la independència rebrà nous suports, però Artur Mas és percebut com a excloent". "Cal que el lideratge passi a l'esquerra el 27-S", conclou. Ara bé, ¿significa això que, si CiU guanya i segueix governant, l'esquerra alternativa es despenjarà definitivament del procés? No ben bé, sinó que reclamen esmenes per concretar els compromisos socials intrínsecs a la República Catalana per seduir els indecisos: "En el full de ruta no hi poden haver aquests pressupostos, cal un mínim de contingut social, i les eleccions ja diran qui governa".
En el terreny pràctic, els impulsors de l'associació no veuen clara la proclama d'una declaració unilateral d'independència de bon principi, a la qual no li veuen contingut i exclouria aquells sectors que no abraçarien la República Catalana sense concreció social. Per contra, defensen aprovar al Parlament una declaració d'inici del procés constituent –tal com recull el full de ruta firmat per CDC i ERC–, en el qual es definiria el model de país cap a on s'ha d'avançar i que es ratificaria en un referèndum final. "La declaració de l'inici del procés constituent té més força que una declaració unilateral d'independència, ja que permet sumar de nou el 80% de la població favorable al dret a decidir, però aquesta majoritàriament no vol retallades", subratlla Matas, que afirma que aquesta fórmula és una aportació d'EUiA durant les negociacions amb la resta de partits. En canvi, argumenta que "el que va fer trontollar l'acord i va excloure ICV [que va ser el primer partit d'aixecar-se de la taula de negociació] va ser el suport d'ERC als pressupostos del 2015", ja que "amb retallades no es farà la independència". En definitiva, afirma que "el debat no és entre independència sí o no, sinó que és entre una independència impossible amb retallades o un procés constituent cap a un país social".
Més contingut social per sumar nous suports
Amb un procés constituent obert i participatiu, els impulsors de la nova associació creuen que la majoria a favor de la República Catalana es podria eixamplar i fer-la real. "El problema és quan construeixes legalitat pròpia i fas la desconnexió, un moment que el poble ha de sentir seu, també el que parla castellà", argumenta Matas, que celebra que, tot i que "l'ANC va començar excloent del seu discurs tot el que no fos la independència, després ha anat reconeixent reivindicacions socials", fins al punt que és un dels objectius centrals del nou president, Jordi Sànchez. De fet, aquest divendres es presenta Reinicia Catalunya, un projecte que agrupa 11 entitats que impulsen iniciatives sobre el model de país independent, entre les quals hi ha l'ANC, Òmnium, Procés Constituent, Súmate i Parlament Ciutadà.
El viratge del procés a l'esquerra, segons Matas, respondria també al fet que "existeix un increment de l'independentisme, però també hi ha sectors que prioritzen la qüestió social i, en aquest sentit, EUiA va prioritzar el procés constituent a Catalunya [en una conferència política de l'octubre del 2013]", el qual pot culminar amb la independència o no. Considera de la mateixa manera que certs sectors socials i sindicals que van donar suport al 9-N es poden reenganxar al procés depenent "de la mobilització i de la vinculació amb el progrés social i la reivindicació democràtica". Així, defensa que "cal més mobilització, ja que els partits es mouen en els paràmetres de l'Estat", però també per garantir que el 27-S hi hagi eleccions, atès que "Mas fa xantatge a ERC per convocar".
Subordinar el procés català a l'espanyol?
Pel que fa a la vinculació del procés constituent català a l'espanyol –el líder de Podem, Pablo Iglesias, condiciona el dret a decidir a una reforma de la Constitució–, Matas considera que "aquells que pensin que el procés espanyol no determina el català s'equivoca, i viceversa", motiu pel qual remarca el suport de Podem i IU al dret a decidir, malgrat que admet que "és una discussió" si s'ha de subordinar el que passi a Catalunya al cicle polític de l'Estat. En aquest sentit, per exemple, recorda que "Colau va dir a Pablo Iglesias durant el míting de campanya a Nou Barris que Catalunya no pot esperar al ritme de les eleccions espanyoles". De fet, una de les condicions de la CUP per negociar una candidatura conjunta amb Podem i Procés Constituent de cara al 27-S és que no se subordini el procés constituent català a l'agenda espanyola.
Pel que fa a les possibilitats que forces no independentistes com ICV o EUiA se sumin a la reivindicació de la República Catalana independent, Matas recorda que "ICV no descarta un procés constituent català si el procés constituent espanyol no tira endavant", segons van aprovar en la seva convenció nacional, una opció que veu probable. Tot i això, els ecosocialistes també obrien la porta a iniciar unilateralment la redacció de la Constitució catalana, com proposa el full de ruta sobiranista, mentre que el seu sector sobiranista pressiona perquè aquest procés no depengui de l'agenda espanyola. Al seu torn, a finals de juny o principis de juliol, EUiA decideix el seu paper al full de ruta en un consell nacional. Segons Matas, aquest paper dependrà "de si es veu com un procés de CiU o si es pot dotar de contingut social", un element en el qual la nova associació transversal que impulsa vol influir.
* Concepció revolucionària, a partir de les lliçons de la Revolució francesa, la Comuna de París de 1871, la Revolució soviètica russa, l'espanyola i dels Fets de Maig del 1937 català.

28/5/15

La victòria de la il·lusió


A les eleccions municipals perden les dretes, guanyen les esquerres, puja la sobirania.
Barcelona en comú aporta que el veïnatge dels barris posen a Ada Colau per alcaldessa. El tomb a Barcelona és la victòria de la il·lusió.
Arreu de Catalunya i de l'estat el canvi amb la nova política porta la marca d'unes marees ciutadanes decidides a plantar cara a les dretes, a CiU i al PP.
Es vol que es facin polítiques socials. Coherència de les esquerres. Llibertat i sobirania catalana.
Els municipis encapçalen la rebel·lia ciutadana. Una llarga marxa, ben pacífica i compromesa. Les fites es centren en unes institucions que han de ser del poble i no dels poderosos, magnats econòmics i financeres.
Els somnis s'encaminen a alliberar unes institucions que es consideren segrestades. Un bon inici per fer camí. Ja arribarà el moment quan, a més d'alliberar aquestes institucions, també caldrà capgirar i transformar de dalt a baix aquestes institucions fetes a mida dels poders econòmics.
Les eleccions municipals a Catalunya han significat un clar gir a l’esquerra, amb un enfortiment del sobiranisme. CiU ha baixat més de 5 punts percentuals i ha perdut més de 90.000 vots, tot i l’increment de participació.
Com a resultat, perd més de 500 regidors, encara que obté més regidories a pobles petits, però retrocedeix al gran cinturó industrial. El PP ha perdut 5 punts, més de la meitat dels seus vots i regidories. Malgrat que aquestes pèrdues de la dreta les compensa parcialment el creixement de Ciutadans.
La suma de vots i regidors de les candidatures d’esquerra, incloent-hi les diferents formes de candidatures de confluència, Barcelona en comú, les d’ICV i EUiA, PSC, ERC i la CUP, sumen més del 60% del vot popular.
Destaca l’èxit de les candidatures de confluència, especialment la victòria de Barcelona en comú que aconsegueix desbancar la dreta del govern de la capital de Catalunya.
Aquest és el triomf de la unitat popular, d’una llista forjada amb molta complexitat des de baix, de manera assembleària, sobre la base d’un codi ètic de màxima transparència i d’un programa d’emergència social per resoldre els problemes urgents de la gent senzilla de la ciutat.
El veïnatge vol decidir-ho tot "en comú". I, Sí, es pot.
L’experìència d’altres localitats, com Terrassa o Les Franqueses, mostra que les confluències més amples són les que han tingut èxit.
Ara caldrà respondre a les expectatives populars. L’objectiu prioritari ha de ser treure la dreta dels governs locals i, allà on sigui possible, constituir pactes de govern municipal d’esquerres i sobiranistes. Pactes suficients entorn el pla d'emergència, de xoc; acords puntuals que reforcin les esquerres.
Caldrà governar obeint, eixamplar la base social de les candidatures “en comú” per resistir els atacs de la dreta i dels poders econòmics amb la força de la ciutadania mobilitzada en defensa dels drets socials. El carrer ha de mantenir-se amatent, conscient, i fer sentir la seva força als consistoris.
Calen alcaldesses i alcaldes d'esquerres, compromesos amb la sobirania de Catalunya.
Des d’ara, i com s’ha fet a Barcelona i a altres municipis, comencem a forjar “Catalunya en comú”, un moviment de confluència per a les eleccions al Parlament de Catalunya que tingui com a eix programàtic la sobirania amb un inici constituent cap a la República Catalana amb la participació d’organitzacions d’esquerra i moviments socials, sindicals i cívics.
La majoria ciutadana i resident vol i ha de poder decidir sobre tot i per tant sobre Catalunya.
De la Carta de L'Aurora.

26/5/15

Derrota del PP. Giro a la izquierda


La rebeldía de la indignación, de la PAH, las mareas, la Marcha de la Dignidad "Pan, Trabajo, Techo", el proceso soberanista catalán, han convertido los Ayuntamientos y las Autonomías confluyentes unitarias en el martillo que ha fracturado y abierto paso en el muro que parecía granítico de la mayoría absoluta del PP.Son una elecciones municipales. La rebeldía electoral no es aún una revolución. Pero sus efectos pueden ser una bola de nieve frente al desastre de la crisis económica, la corrupción y un Estado aquejado de disgregación por mengua de democracia. Barcelona es el mascarón de proa con "Barcelona en comú" y el salto a alcaldesa de Ada Colau. Madrid, con Ahora Madrid, completa el bastión municipalista del cambio de tendencia política. Valencia acrecienta el éxito de la ciudadanía.Todos las organizaciones partidarias del nuevo ciclo político se juegan su credibilidad en consolidar en políticas tangibles el nuevo panorama municipalista.  La contabilidad numérica de las miles de concejalías ha de dar paso al análisis cualitativo. Los números fríos pueden ser los árboles de un bosque o las gotas de una marea inmensa. Esta marea va con color, olor, caudal, velocidad y dirección concreta que permite dar un vuelco político general.Consolidar los votos es generar conciencia, promover movilización y organizar a la ciudadanía para conseguir las nuevas políticas necesarias. Los municipios hemos de convertirlos en los arietes de las necesidades populares más perentorias. 
La Carta de La Aurora adjunta se dedica a iniciar este análisis. 
Derrota del PP. Giro a la izquierda. Las elecciones municipales y autonómicas han supuesto una derrota sin paliativos del PP. Ha perdido 10 puntos, 2,5 millones de votos, que rompen el entramado institucional de nepotismo y corrupción que sostenían las mayorías absolutas impuestas desde 2007 y, en algunos casos como el ayuntamiento de Madrid, desde hace más de 20 años.
La tendencia cara a las elecciones generales es clara: el PP, ni siquiera con el recambio de Ciudadanos, podría mantener la mayoría de la derecha.
El PSOE pierde 2 puntos y 700.000 votos. Pero si se compara con 2007, son 12 puntos de caída. Juntos, los partidos del régimen del 78 pasan del 71,4% al 52% en estos años de la crisis, a lo que hay que sumar una caída de 6 puntos de CiU en Cataluña.
Las candidaturas unitarias de la izquierda, como Barcelona en Comú,  Ahora Madrid y las Mareas gallegas, el ascenso de Compromís en Valencia y la irrupción de Podemos en las autonómicas, suponen un giro a la izquierda capaz no solo de poner freno a las presiones de las clases dominantes de un gobierno PP-PSOE, sino de condicionar por la izquierda pactos de progreso con el PSOE en Aragón, Asturias, Castilla la Mancha, Valencia, Baleares y Extremadura. Y de forma similar, en Navarra con Geroa Bai.
Izquierda Unida, allí  donde ha contribuido a la unidad de las izquierdas, ha sabido mantenerse y reforzar su implantación social. Pero las debacles de Madrid y Valencia exigen una refundación imprescindible, tantas veces aplazada.
En Cataluña, el proceso soberanista sale reforzado también gracias al giro a la izquierda. ERC y las CUP compensan con creces la perdida de voto de CiU. Barcelona en Comú aporta la clave de una soberanía inclusiva social.  El nuevo protagonismo del cinturón rojo, sitúa en primer plano la necesidad de aunar la lucha por los derechos sociales y la República catalana.
En Euskal Herria, a pesar del cambio sustancial en Navarra, el PNV incrementa su hegemonía a costa de EH Bildu en Guipuzkoa.
En este escenario, apoyado en una mayor movilización popular y un importante cambio generacional que se expresa en el apoyo a Podemos y las candidaturas de confluencias unitarias de la izquierda, se abre la perspectiva de derrotar al PP en las elecciones generales de noviembre de este año.
La condición para ello es reagrupar en un mismo espacio político de resistencia y alternativa al neoliberalismo a las distintas izquierdas.
El camino de la construcción de una alternativa al régimen del 78 pasa por la unidad de la izquierda, por primarias y funcionamientos participativos plenamente democráticos, por la defensa de programas de emergencia y gobiernos de izquierda frente a las políticas neoliberales.
Desde la organización marxista La Aurora contribuimos a esta perspectiva prometedora que apunta el giro a la izquierda en estas elecciones municipales y autonómicas.

De la Carta de La Aurora.