31/10/14

Nou9N, punt de ruptura democràtica


Roda premsa SíSí davant el Parlament.
Les urnes i el vot son el punt de ruptura democràtica a Catalunya. L'estat no està disposat a acceptar-ho ni a permetre-ho.
No és democràtic votar a Catalunya sobre el seu destí, segons el PP. Votar per decidir per part de la ciutadania catalana va contra l' interès general, proclama el govern de l'estat amb l' insistència del president Rajoy. L'actual sistema de consulta del "nou9N" "és encara més greu" pel Consell d'estat que l'inicial. Avui el govern te prevista la impugnació del "nou9N" i el Tribunal Constitucional el suspendrà.
Cap poble pot decidir lliurement. Ni el català, basc, gallec, però tampoc l'espanyol.
L'estat del Regne d'Espanya i de la Constitució de 1978 només permet una unilateralitat nacional espanyola d'obligada unió. La Corona i el predomini bi-partidista, entre el PP i el PSOE, es donen suport mutu en contra dels pobles.
L'estat de les Autonomies età en fallida. La Monarquia i el seu estat està corrupte fins el moll de l'os. Aquest estat i Constitució és un obstacle cabdal pel "Pa, Treball, Sostre",  pel sindicalisme, per la democràcia i per la sobirania de cada poble.
És l'hora de fomentar els diversos ritmes i possibilitats de processos constituents arreu de l'estat. El progrés de la ruptura democràtica allà on la sobirania mou a milions de persones com a Catalunya, és cabdal per una ruptura generalitzada a l'estat. Una nova unitat dels pobles es forjarà en la lluita conjunta contra aquest estat.
Crisis econòmica, Corrupció i Consulta catalana són una trilogia que resumeix el desgavell que porta la política estatal del PP a la ciutadania.
Es couen nous temps. La ruptura democràtica és una alternativa. La defensa de la República Catalana ofereix perspectiva a la voluntat de sobirania, l'anhel d' independència, i la consciència per un nou estat dins Europa.  
Una Generalitat lliure i social ha de sorgir de la legitimitat i legalitat sobirana catalana amb ruptura complerta amb la Generalitat Autonòmica.
No hi ha campanya pel Sí/No, ni es percep al carrer. L'opció política per la Consulta amb el Sí/No resta desmobilitzada. Un mar de dubtes i de temors frenen a les forces que ho defensen. Ans el Sí/No, en la mesura que defensa la realització de la Consulta i el dret fonamental a decidir, amb l'acatament del que el poble decideixi, és necessari que es diferenciï de qui està en contra de la Consulta.
La diferenciació entre els diferents tipus de federalisme ha de formar part de la lluita i mobilització popular, o quedarà hegemonitzat als ulls de la població catalana, pel federalisme més caspós i unionista d'obligada unió.
El que sí hi ha campanya és pel Sí/Sí i la independència. Aquesta opció política és el motor, el cos i l'anima de la Consulta. El Sí/Sí està molt compromès i mobilitzat en el procés de sobirania del poble.
El principal factor del Sí/Sí és la mobilització i consciència ciutadana mobilitzada i l'ANC. L'Ara és l'hora, entre l'ANC i Òmnium, s'ha convertit en el dinamitzador col·lectiu. El programa "El país que volem" incentiva a concretar que es vol per un país lliure i social.
La necessitat de diferenciació respecte CiU, i del govern i del president, amb les seves polítiques retalladores destructores, ha fomentat una aliança àmplia i compromesa amb Esquerres pel SíSí. Un dels objectius tàcits de les Esquerres pel SíSí és posar distàncies i promoure la fi de l'hegemonia de la dreta catalana i de CiU a Catalunya.
La república catalana i la Independència es concep per Esquerres pel SíSí com un afer per promoure una ruptura democràtica en clau profundament social i treballadora de la majoria de la població.
El proper diumenge 2 N, Esquerres pel SíSí, farà un acte central al Casinet d'Hostafrancs a les 18 h: "Independència serà justícia social. El 9N cal votar, i votarem SíSí!".

30/10/14

Rajoy en el pozo de la corrupción PP



La corrupción crea alarma social. Incluso tanta o más que la escalada del conflicto en Cataluña con la prohibición de votar en la consulta y la marea sobiranista.
El siguiente capítulo de las tarjetas black de Bankia es demoledor.
51 cargos públicos, la inmensa mayoría del PP con alguno del PSOE, se han puesto a disposición judicial por la trama aireada por la Operación Púnica. Escándalo es poco.
El presidente Rajoy se ha visto obligado a pedir perdón. ¿Es equilibrado que el saqueo de lo público y del Estado se pueda resolver con disculpas? Esperanza Aguirre se ha unido al coro de la contrición. Jordi Pujol también lamentó su desliz con unas disculpas muy agresivas.
Cae otro mito sobre que la derecha y la gente rica sabe gestionar la economía y no necesita enriquecerse tanto como otros.
Son responsables del "Será la codicia de unos cuantos". Las comisiones corruptoras, los regalos y los chantajes son moneda corriente. Lo privado compra a buen precio lo público. Así de sencillo.
El Estado está corrupto hasta la médula. Tiene una gangrena que corroe al responsable honrado de mayor confianza. Y este laberinto de codicia y poder tiene responsables directos y los políticos. Hace falta una catarsis en responsables, partidos instituciones y Estado. este Estado y estos partidos no sirven.
"Entiendo y comparto la indignación de los españoles", "Pido disculpas en nombre del Partido Popular por haber designado en puestos a quienes no eran dignos y no han estado a la altura" de los cargos que desempeñaban, "Comparto la indignación y el hartazgo". Son mentiras de Rajoy. El presidente del gobierno tendría que dimitir sin dilación.
Chapuza y descontrol por parte del PP y de los grandes señores de las finanzas e inmobiliarias. Aún hay quien analiza los acontecimientos como se tratara de pactos tras pactos del todo atado y bien atado. Pues resulta que al siguiente día aparece que no es así. Improvisación, desorientación, falta de visión es lo que hay. Una tremenda chapuza mental y práctica para defender cada corralito. Los partidos y jerarcas se atrincheran y no ven a dos palmos de sus narices. las perspectivas son a sólo horas vistas del próximo telediario. Peor. Del próximo Twit trending topic!
El derrotismo sobre lo posible e inevitable va a devorar a muchos de sus apóstoles. Saturno nos aparece conservador, de derechas, o temeroso mojigato de izquierdas.
Vamos a un Noviembre feliz. No habrá lugar para el aburrimiento. Horas vibrantes que se viven como antes meses.
Corrupción a tope y por doquier. Cataluña lanzada a asaltar el cielo soberano. La España del PP invitando a propagandistas fascistas brazo en alto en el Parlament catalán. Unos están en contra de votar en Cataluña. "No es democrático" dice el guión del PP. "Es nacionalista burgués" rezan otros que no se atreven a llamar a votar.
La corrupción y el voto catalán fomentan una catarsis en unos partidos casposos. Al tiempo.

28/10/14

És la seducció (castiza) el que manca!


L'entrevista de Josep Casulleras Nualart a Iñigo Errejón de Podemos avança unes de les claus de com el fenomen sísmic-polític de Pablo Iglésias s'atansa al fet català, a la consulta, sobirania i a la independència de Catalunya.
Errejón comença força bé amb els drets dels pobles però finalitza "a la pràctica" de manera ben casposa i castiza.
L'anàlisi és comprensible, explica Iñigo amb la bona factura procedent de l'esquerra anticapitalista de Viento Sur i de Jaime Pastor, però. Sempre hi un munt de "però" en aquesta confrontació nacional espanyola catalana. Per a Errejón el fet és que la pràctica no permet que pugui existir ni exercir una sobirania nacional catalana més enllà del simbolisme.
El madrileny destinat a ocupar-se de la qüestió catalana desplega tota una hipèrbole analítica per capgirar uns principis democràtics radicals i revolucionaris en una adaptació vulgar, plurinacional-espanyola, que es navega a mitges entre IU i el PSOE.
Les giragonses entre drets, vot, decisió i realpolítica possible, fa que Iñigo Errejón plantegi:
"El Dret a decidir o la Independència és una declaració simbòlica sense possibles efectes pràctics." "La qüestió de Catalunya és una qüestió espanyola." "només en el marc d'un procés constituent general hi ha possibilitats d'exercir el dret de decidir dels pobles." "Però... a la pràctica, si no obrim el cadenat de la constitució del 1978 és molt difícil que unilateralment algú exerceixi el dret de decidir." "El futur de Catalunya l'han de decidir els catalans votant, però perquè allò que votin no sigui només una declaració simbòlica i pugui tenir efectes reals s'ha de transformar l'equilibri de forces a l'estat espanyol." "Es pot votar, es pot declarar la independència, però... "a l'endemà el problema continua essent el mateix... Si no hi ha un canvi aquí, a Espanya, és molt més difícil que hi sigui allà, a Catalunya".
Val a dir que, per el portaveu de Podemos, només un procés constituent espanyol és el que pot permetre l'encaix d'una Catalunya seduïda per Espanya. I si hi ha un procés unilateral català restarà simbòlic. Estat espanyol plurinacional, Procés constituent únic, Sobirania real espanyola, Canvi a Espanya i seduir a Catalunya.
Tanmateix el que mostra la història recent de fa entre cinc i vuit anys és una ruptura complerta en la confiança de l'imaginari català amb les intencions i promeses espanyoles, amb la fallida de l'estat de les Autonomies del regne d'Espanya.  Ho corroboren les experiències catalanes republicanes, fins i tot a la II República, de la comprensió espanyola del plurinacionalisme i el federalisme.
La realitat actual és que el més a l'abast és una ruptura democràtica catalana que permeti facilitar un canvi a Espanya.
Som davant de ritmes polític i possibilitats constituents diferenciades. Confluir els pobles espanyol, català, basc i gallec, en l'estadi que es desenvolupen per sumar força en contra del Regne d'Espanya, significa reconèixer i garantir cada procés sobiranista, segons decideix cada poble.
El poble de Catalunya s'ha reconegut com a subjecte polític i jurídic sobirà i ja no accepta retrocedir sinó que empeny ferm i decidit a desenvolupar sobirania i legalitat catalana.
La seducció d'Errejón no és amor. S'entreveu el domini utilitarista del Don Juan. La seducció d'obligada unió de projecte compartit imposat, pot ser un preludi de maltractament, si la destinada a ser seduïda diu allò de no és no.
La República catalana no sorgirà de cants de sirena federal plurinacionals periclitats, ni de seduccions no desitjades de procés constituent únic unilateral espanyol. En tot cas el moviment sobiranista català serà neutralitzat o derrotat i s'imposarà una involució reaccionaria en tota regla centralista i de la dreta estatal espanyolista.
El procés constituent cap una República catalana ha de superar l'Autonomia per passar a construir una Generalitat lliure i social. Vot el 9 N, Eleccions i Referèndum.

27/10/14

El trencadís de les esquerres


Trencadís a Reus.
La metàfora de la trencadissa del procés de consulta vers la sobirania catalana no és del grat de Cristina Sánchez Miret. Aquesta sociòloga ens proposa un apropament creatiu en el seu article "De la porcellana fina al trencadís". Sánchez Miret reivindica l'aportació modernista catalana de reciclar ceràmica i vidre esmicolat per fer una creació surrealista seductora. Un festival dels sentits en la disbauxa i plaent. Rauxa i seny.
El mosaic clàssic grec i sobretot romà ha estat interpretat de forma genial amb aquest algoritme de reciclatge, utilitat i bellesa.
Pot ser una bona idea emprar-ho pel procés de sobirania i independència catalana, incloses les relacions amb l'estat del Regne d'Espanya i amb Europa.
La unitat catalana rau en l'anhel i necessitats pregones del poble de Catalunya. Val a dir de la majoria de la ciutadania treballadora.
Trencadís al Parc Güell.
La sobirania catalana pot fer camí si posa al seu lloc a l'estat depredador que nega la llibertat de vot. Aquest camí és dual, doncs alhora la població treballadora ha de posar distàncies amb la minoria financera i gran patronal catalana que sent seu i útil l'estat actual espanyol. La corrupció que gangrena a Convergència és una malaurada expressió de com pròcers patriotes entenen Catalunya al seu servei i benefici particular.
El trencadís social i política català s'ha de dissenyar, reciclar i construir pel bon us i futur de la ciutadania.
La submissió de Mas i CiU a les prohibicions estatals autonòmiques -govern estatal del PP i el seu Tribunal Constitucional- mostren que el president no està a l'alçada del repte i de la confrontació, per tant no pot liderar el país. CiU resulta en fallida. Fer el salt de l'autonomisme al sobiranisme per la independència exigeix trencar amb l'Autonomia com institució estatal espanyola.
Si algú lidera la demanda de sobirania i independència és el clam popular vehiculitzat a través de l'ANC. Els partits són catapultats per la pressió popular o  van a rastres de la marea ciutadana per la llibertat.
La mobilització de participació amb el vot, el rebuig i denúncia, del 9 N és la propera fita.
L'esquerra vol i dol. Les esquerres en aliança són les que ara tenen el repte de prendre el testimoni per contribuir a constituir una Generalitat de Catalunya sobirana, lliure i social.

24/10/14

La Jornada mobilitzadora 9 N serà un clam al món per la llibertat


Denúncia, Vot, Eleccions.
Són els tres paràmetres que han reformulat la mobilització pel 9 N. La ciutadania compromesa i activa en la lluita sobirana ha donat una nova perspectiva als següents passos del procés de Catalunya a decidir el futur.
La submissió, incompliment i engany del president Mas i CiU, que trencarem l'anhel i il·lusió mobilitzada, en comptes de retirar-se en un reflux de conseqüències imprevisibles de frustració, ha aixecat el vol, de la ma de l'ANC, amb noves forces i una fita clara.
La iniciativa política i de futur no està a mans de CiU ni del president Mas, sinó de la mobilització i pressió popular que aflora amb la veu de l'ANC i d'Òmnium: un 9 N de denúncia, vot i futur immediat d'eleccions.
La jornada mobilitzadora del 9 N serà unitària i potent. Un clam al món per la llibertat de poder decidir a Catalunya.
El diumenge 19 d'octubre, la Plaça de Catalunya va rebentar d'èxit de participació i de proposta política. Joan Josep Nuet, David Companyon i EUiA varem participar i som part de l'èxit. La Plaça va situar el sobiranisme cap a l'esquerra. EUiA hi te molt a dir dins les esquerres amb la República Catalana.
El contingut va ser alliçonador. El preludi d'un canvi d'hegemonia política amb el pol de les esquerres.
Rebuig a la prohibició estatal, cap pas enrere, denúncia de l'estat que prohibeix la democràcia quan es tracta de la ciutadania catalana, exigència al president de la Generalitat a "convocar eleccions en tres mesos", doncs no ha complert el seu compromís i cal establir una nova política, un nou objectiu per "un Parlament constituït per a la Primavera". Petició als partits d'acomplir amb les seves responsabilitats per situar uns punts conjunts de programa per avançar en la sobirania de Catalunya.
L'ANC ha corregit la imposició presidencial i de CiU que ha d'haver una llista "unitària única", de fet entre CiU i ERC amb ERC hostatge del lideratge d'Artur Mas. L'ANC defensa una "llista unitària" que procedeixi a executar l'ordre popular de poder decidir en un referèndum.
A EUiA varem preparar-ho amb la resolució del consell nacional extraordinari. Hem treballat per la convivència i establir entesa entre els esquerres enfront de la dependència al govern de CiU.
Una pedra de toc, millor que mil fotos, rau en que ERC deixi de fer seus, de defensar i donar suport als Pressupostos retalladors de CiU. El pacte de la llibertat entre CiU i ERC és un obstacle al treball i vida de la població i per la sobirania catalana.
La imatge de l'apropament entre les esquerres pro-consulta és nítid. ERC, ICV, EUiA, CUP, també les Esquerres pel SíSí. L'entusiasme unitari a la Plaça de Catalunya i el nou Full de Ruta exposat per l'ANC beuen d'aquesta perspectiva de futur amb un escenari polític que està temptejant passar d'una hegemonia política i institucional de la dreta recolzada en el centre esquerra a desplaçar el lideratge cap a l'esquerra.
La participació el 9 N és la nova prova de foc.
Una participació i un vot de rebuig i denúncia que s'enfronti a l'estat, mentre mostra a CiU com incapaç per seguir amb el necessari desenvolupament de la decisió popular i la parlamentaria, per tant posa a l'ordre del dia el relleu presidencial i governamental. Artur Mas no està a l'altura del vol que aquest poble vol fer per ser lliure.
La força per aquesta llibertat li donarà una cohesió social bàsica amb una canvi de la política econòmica.
El camí constituent a la República Catalana és l'horitzó proper per una Generalitat i Catalunya lliure i social.