30/11/13

Pressupostos colpidors per a la població


"Els Pressupostos son una merda, però no s'hi pot fer més, no hi ha diners". Lapidària l'observació i colpidora la resignació que expressa.
L'explicació segueix amb les conseqüències de la crisi que es presenten com inevitables. Amb l'afegitó que si no fos pel govern i estat espanyol els Pressupostos podrien ser millors o bastant menys dolorosos.
Aquesta adaptació a la crisi és nefanda per la població. El pitjor rau en els segments socials treballadors, en els més pobres i vulnerables per treballs precaris, atur ja de llarga durada, immigració, joves i dones, als que se li afegeixen les persones pensionistes.
La resignació de la frase esmentada ve assentada pel terror que representa el no poder treballar. Situació que es dona cada vegada a més famílies. El llindar de la pobresa augmenta, metre la gent aturada, sobretot la de llarga duració, esdevé un fre més que un revulsiu combatiu.
La recepta de la independència per a resoldre la situació és un altre dels Mites que esdevenen a l'imaginari popular. En tot cas la independència hauria de preparar-se construint país, val a dir amb unes polítiques i per tant Pressupostos que afavorissin a la immensa majoria del país, formada per la gent treballadora i l'aturada i pensionista.
Qui vulgui un progrés pel país, ha de començar la casa pels fonaments i no per la taulada. No és cert, ni que no s'hi pugui fer més, ni que no hi hagin diners.
Es podria escorcollar diners de les grans finances, empreses multinacionals i fortunes de les famílies poderoses. Es podria educar i invertir en coneixement i serveis públics, amb investigació i infraestructures. Es podria estalviar en administració estatal, cossos repressius i militars, Diputacions. Es podria fomentar Municipis i Ajuntaments. Dedicar partides de despeses al treball cooperatiu i comunitari. Seguirem amb el greu Frau fiscal molt elevat respecta a la mitja europea. O amb uns impostos molt més baixes també que la mitjana europea.
El BBV acaba d'assumir la tesis del FMI per proposar que les salaris baixin un nou 7 %. Recepta de prestidigitador financer per sortir de la crisi. Llàstima que aquests mags de les financers siguin tant matussers quan es tracta de rebaixar els seus salaris de prínceps, o de fer pagar a la ciutadania via impostos i Hisenda les desfetes de Bankia, Bancs i Caixes.
A l'estat espanyol i a Catalunya els salaris han de baixar segons els amos del món i de les finances. En canvi a  Alemanya es posen en un salari mínim que doble a l'espanyol. El greuge és públic i notori.
Aquests Pressupostos el què es mereixen és per tombar el govern de CiU. El suport que li dóna ERC des del Parlament fa un flac favor a la població, al país i a la perspectiva de la independència. Ofereixen sortir del foc per anar a caure a les brases?
En tot cas, el "cap a la independència" de la Via catalana, ha de ser un procés d' empoderament de sobirania ciutadana democràtica, enfront de la Constitució coronada espanyola, alhora de denúncia de la sevícia de sangoneres dels poders econòmics i polítics tant espanyols com catalans.
La proposta d'EUiA de Consulta i República catalana és una perspectiva bàsica que cal enfortir en el corrent de fons que mou a la població, si més no en clau de llibertat nacional.
L'encerclament del Parlament el proper 4 D, forma part del rebuig social i ciutadà a uns Pressupostos que afavoreixen als més poderosos i acabalats mentre perjudiquen a la majoria sense poder, modesta i pobre.

29/11/13

Canal 9 RTVV en negro


¡Esto es un golpe de Estado!
"Açò és un cop d'estat! Açò és un cop d'estat! Açò és un cop d'estat! Açò és un cop d'estat!"
Una desobediencia pacífica ejemplar es la imagen de lucha en el final de la RTVV.
El PP destruye empleo. El PP destruye los servicios públicos. El PP destruye las libertades y derechos individuales. El PP destruye la vida de los pueblos que representa y vehiculiza una lengua como la catalana.
La alcaldesa de Madrid, Ana Botella, puede decir misa. El PP es lo peor que le está pasando a este Estado coronado y una muestra de la funesta pervivencia de la Constitución de 1978.
En negro está el futuro social y de la democracia con el PP.

El fundido alcanzará al PP.
Para que haya luz al final del túnel habrá que desbrozarlo del PP.
Històric últim minut de Canal 9 RTVV.

28/11/13

Dos años de gobierno PP



Dos años de gobierno PP: más recortes y más represión. De la Carta de La Aurora. Los dos años de gobierno de Rajoy no pueden presentar un balance más desfavorable.
Todo ha empeorado: el empleo, los salarios, la pobreza, los servicios públicos, la sanidad y la educación, las pensiones, las ilusiones de la juventud… bueno, todo no ha empeorado.
Los beneficios de muchas de las empresas del Ibex están ya a niveles parecidos a antes de la crisis, los más ricos de España se codean con los del resto del mundo y ha aumentado considerablemente la distancia entre los ricos y los pobres.
Esta es la España de dos años de gobierno del PP.
La continuidad de las protestas sociales, algunas con buenos resultados, como la de la limpieza pública de Madrid, y ante el peligro de que vayan a más o se radicalicen, el gobierno quiere dar una vuelta de tuerca y tomar medidas más represivas.
Ese es el sentido de las nuevas leyes que preparan. Una denominada Ley de Seguridad Ciudadana, que lo que menos pretende es defender a los ciudadanos, sino castigar las protestas, o sea una Ley Anti-protesta.
Se impondrán multas desde 30.000 euros hasta 600.000 euros por manifestaciones no avisadas previamente, hacer escraches, cortar una calle, insultar a un policía, subirse a un edificio...
También quieren modificar el derecho de huelga a través de imponer abusivos servicios mínimos. Y para añadir más ejemplos de la bondadosa política gubernamental, solo tenemos que acercarnos a las vallas de Melilla donde han instalado cuchillas para que sangren los inmigrantes que pretenden huir de la miseria.
Y en la pendiente de atacar las libertades hasta pretenden ilegalizar Herrira, la asociación de ayuda a los presos políticos vascos.
Las manifestaciones del fin de semana 23-24, contra los recortes, en defensa de lo público y de las pensiones, deberían significar un nuevo paso para acciones más firmes y amplias.
No en todos los sitios dieron resultado los esfuerzos por hacer confluir todas las luchas, todas, en una misma movilización. Y, sin embargo, no es posible golpear a este gobierno y sus políticas sin lograr el más amplio frente unitario de todas las organizaciones, de todas las mareas, de todas las protestas.
Es lo más urgente para definir un plan de lucha contra los recortes, contra los presupuestos antisociales, contra las medidas represivas que ponen en cuestión derechos democráticos básicos.
Esa es también la base para lograr una alternativa política que desde las izquierdas de todo el estado, las federalistas y las independentistas, puedan representar unas políticas opuestas a la tierra quemada del Partido Popular.

Dones i films per la Pau



Lliurats els premis del concurs Fem Films, Fem Pau
En el marc de la cloenda del IX Fòrum contra les violències de gènere s'han lliurat els premis del concurs de curtmetratges Fem Films, Fem Pau.
Els curts guadonats han estat els següents:
- Premi de popularitat (vots registrats a la web): "Shadows of War", de Tanja Wol Sorensen.
- Premi del jurat: "No olvido", de Micol Pecoraro.
- Premi del jurat per a realitzadores de fins a 20 anys: "Mal tiempo", de Meritxell Ahicart Centelles.
Recordeu que podeu veure tots els curts presentats sobre dona, conflicte armat i construcció de pau.

Shadows of War

26/11/13

L'esdevenidor sense complicitat masclista


"L'esdevenidor no és com ens l'havíem imaginat". Va expressar-ho una actriu, aquest diumenge a la tarda, en una obra de teatre amb actors i actrius aficionats, procedents dels impulsors i amics dels restaurants Can Lluís i Els Ocellets, dirigits per Joan Faneca de Vol-Ras.
La idea em va transportar al 9è Fòrum contra la violència degènere. L'última taula rodona del dissabte 23, fou d'experiències i perspectives -esdevenidor- de diferents Entitats i associacions, emmarcada en el lema general del Fòrum: "Ni un pas enrere, aturem el masclisme". La moderació va correspondre a Núria Ramon del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya.
Destaco tres idees que són alliçonadores, de les moltes que es varen explicar.
"A les dones no se les entén, no se les creu, se les victimitza, a molts Jutjats".
Una manera de victimitzar a les víctimes, mentre s'exculpa i compren a l'agressor que és un home molt proper a la dona agredida, damnada o assassinada, és menystenint a les dones i anul·lant el seu testimoniatge. El "calla que no en saps", o "perquè ets tonta", "o una inútil", -qui no ho ha sentit això per arreu?- segueix dins la manera judicatura per part d'advocats, fiscals i jutges. A qui es creuen? Doncs a l'agressor, al home que colpeix a la dona. Ni que fos en un cas ja seria greu, malauradament és una conducta habitual que va contra les dones.
"Donen la custodia compartida a homes agressors, inclòs assassins de les dones".
Sembla il·lògic i impossible que amb la llei a la ma, l'estament judicial patriarcal pugui considerar dignes de confiança als homes agressor i assassins per a cuidar dels seus fills i filles. Resulta que com l'agressió és a una dona resulta que el fet de ser pare pot anul·lar què és un agressor violent i fins i tot un assassí. És que les dones no són persones humanes i ciutadanes de ple dret? No es mereixen respecta per part de les altres persones, i per tant dels homes?
"Hemos de poder vivir sin ser agredidas". "Hemos de practicar la autodefensa y empoderamiento".
Un dels tallers del Fòrum.
Els fets quotidians mostren que les dones, pel sol fet de ser dones, poden ser agredides pels homes. Els homes, pel sol fet de ser homes, es consideren amb la potestat, quan no el deure, d'obligar a les dones a fer el que elles no volen, i d'aplicar correctius d'extrema brutalitat i violència quan no són obeïts o quan senten resistència per part de la dona.
El micro Manifest "No és no" fa trontollar l'ordre patriarcal; un sistema de valors, actituds, moral i institucions, que sotmet, humilia i destrueix a les dones en mans dels homes, emparats des de les institucions amb l'empremta ancestral del domini masclista.
Solidaritat masclista? Complicitat masclista? NO, Gràcies.