25/7/10

Reconstrucción de casas palestinas


La Brigada CALATRABAS ha conseguido este 2010 , 45 una continuidad, tercer año de brigada de reconstrucción de casas palestinas.
Organizado por las asociaciones PAU ARAisempre, FSSF, Acción en Red, junto a ICAHD, 45 jóvenes van a construir dos casas, y a convivir y trabajar con la gnte palestina.

Delegación de Mujeres a Palestina


Una Delegación de Mujeres sobre la violencia (Marhaba) de género visita Palestina para fomentar un vivero de proyectos en torno a esta temática, con la relación de mujeres palestinas con españolas y catalanas.
Las asociaciones HÈLIA, PAU ARAisempre, y FSSF, organizan esta actividad con mujeres de Cataluña, Madrid, Sevilla y Granada.
Asesoradas por Montserrat Vilà Planas, de la Plataforma unitaria contra las violencias de género, en contacto con Cristina del Valle de la Plataforma de Mujeres Artistas contra la violencia de género, con la colaboración de Salam, presidenta de la Comunidad palestina de Cataluña.

17/7/10

Per una relació federal en igualtat entre els Pobles i Nacions amb el dret d'autodeterminació


La gran manifestació del 10 de juny de Catalunya a Barcelona desencadenarà nous procesos i perspectives. Us faig a mans la valoració i propostes de LA AURORA-POR.

NO acatem

Catalunya ha de poder decidir en llibertat i igualtat

Per una relació federal en igualtat entre els Pobles i Nacions amb el dret d'autodeterminació

El govern de la Generalitat, el Parlament de Catalunya, els representants electes diputats i diputades, regidors i regidores, els partits de les esquerres tripartites han de defensar i donar força política al clam massiu, popular i ciutadà pacífic, de la gran manifestació del dissabte 10 de juliol.

Més d'un milió de persones, més que l'11 de setembre de 1977 i gairebé a prop de la massiva manifestació contra la guerra a l'Iraq del 15 de febrer de 2003.

La població de Catalunya representada per la participació a la manifestació expressa que es tanca una etapa de negociació i autogovern autonòmic, i obre una perspectiva nova en què està en joc les llibertats democràtiques, el sentiment com a poble i la necessitat d'articular unes relacions i pactes que respectin els drets i la voluntat ciutadana nacional.

A qui han de fer cas les forces polítiques i els poders governamentals i parlamentaris? Al Tribunal Constitucional i al govern de l'estat o al que vol una immensa majoria de la població de Catalunya?

A què esperen per declarar solemne i decisiva la sentència de la participació ciutadana?

Ara cal declarar que el Parlament i el govern de la Generalitat de Catalunya NO acatarà la sentència del Tribunal Constitucional que bloqueja i tira enrere la voluntat popular emesa pels Parlaments català i espanyol i en referèndum a Catalunya.

Com fer-ho?

En una sessió extraordinària del Parlament de Catalunya i del govern de la Generalitat (PSC, ERC, ICV-EUiA). I formant un bloc democràtic de tots els diputats i totes les diputades de Catalunya al Parlament espanyol, per defensar el rebuig ciutadà.

Com concretar-ho?

Amb recursos del govern, dels partits, del Parlament, dels Ajuntaments, i amb la decisió de practicar l'objecció de consciència a una legalitat del Tribunal Constitucional que no es reconeix per il·legítima.

El president Montilla després de la manifestació ha de sentenciar que NO acatarà el Tribunal Constitucional, doncs es deu a la voluntat popular ciutadana.

Quina unitat?

Una unitat democràtica que defensi i practiqui el sentiment de la manifestació per obrir una nova etapa vers la llibertat. Una unitat nacional amb un lideratge ferm de l'esquerra transformadora.

En comptes d'això el govern tripartit de les esquerres catalanes, els i les líders del govern tripartit fan causa comuna amb líders de CiU, acatant preventivament contra la ILP per una Consulta a Catalunya a la Mesa del Parlament, o fent-se enrere de la Llei de Vegueries. El lideratge de les esquerres no està a l'alçada dels reptes que planteja la mobilització popular amb la manifestació, i resta de moment ancorat en el compliment d'una legalitat constitucional que xoca amb el sentiment i les il·lusions populars.

Quines eres les propostes que emergien de la manifestació?

En primer lloc el rebuig a la sentència del Tribunal. Segon, el sentiment democràtic de que no era acceptable fer marxa enrere en l'Estatut. Tercer, el sentiment generalitzat massiu de que Catalunya no és un apèndix d'Espanya ni de cap altra nació com és l'espanyola, sinó que te veu, territori, llengua, tradicions i cultura pròpia, sigui dins l'estat espanyol o fora. Cal tenir en compte el procés estatal de retallada estatutària que amplifica la proposta d'Independència i també de perspectiva independentista (ERC, CUP). Convivien diferents propostes federalistes (amb dret d'autodeterminació i en relacions igualitàries amb les altres nacions i Pobles d'un estat federal com la d'EUiA-ICV, o la del federalisme asimètric del PSC). CiU, la burgesia i la dreta catalana, des de la seva posició autonomista-soberanista aprofita la manca de lideratge democràtic de les esquerres, per netejar la cara dels seus acords de fa pocs anys amb el PP i el govern espanyol d'Aznar, i la seva bona disposició de tornar a pactar amb el PP.

Era de contingut burgès la manifestació i liderada pels enemics nacionals de la classe treballadora?

Era una manifestació democràtica i ciutadana, popular i de barreja de totes les consciències i ideologies. Cert, hi havia l'esquerra i la dreta. Tanmateix el lideratge està en qüestió, és una lluita on l'esquerra amb la majoria popular ha d'aconseguir vèncer a la dreta, per aixecar i liderar una veritable bandera de les llibertats de Catalunya amb estreta unió amb la classe treballadora catalana i espanyola, per tant federal amb el dret d'autodeterminació, amb les relacions estatals i polítiques que el poble de Catalunya decideixi lliurament. La bandera de CiU, el lideratge polític de la burgesia catalana és un parany d'una classe i uns dirigents que sempre han traït al poble i a la classe treballadora de Catalunya, tant en els drets democràtics nacionals com en els drets social. Cap confiança pot haver-hi amb l'alternativa de CiU, de Mas, i de les trames més corruptes ben allotjades en el catalanisme burgès. La perspectiva política de la classe burgesa catalana és la de pactar en millors condicions amb la classe burgesa espanyola i l'estat, a costa de la classe treballadora catalana i espanyola.

D'una manera o altre a la manifestació aflorava la consciència de què o hi havia dret de decidir (dret d'autodeterminació) o no podia haver un encaix lliure i acceptable amb la imposició d'una sola nació i d'un sol estat per decisió d'un Tribunal, acceptació d'un govern de l'estat o de l'autonòmic, fins i tot per decisió unilateral de la població espanyola. El president Zapatero ha declarat que s'ha acabat el procés d'evolució autonòmica. Aleshores, si segons el govern de l'estat espanyol ha finalitzat aquest procés, ara cal obrir un de nou, un procés federalista per una Constitució federal amb el dret d'autodeterminació.

El PP ha impedit l'Estatut de Catalunya per la intermediació d'un Tribunal Constitucional que no és escollit en primer grau, i que beu del Pacte de la Justícia entre el PP i el PSOE. El PP i la burgesia nacional espanyola són responsables d'aquesta tergiversació contra l'Estatut. El PSOE i el govern espanyol de Zapatero en són co-responsables, tant per mantenir el Pacte de la Justícia, com per acceptar la decisió del Tribunal en comptes de dissoldre'l per anar contra la voluntat democràtica popular. El govern el que ha de fer és defensar a Catalunya com en Zapatero es va comprometre, i reformar a fons el Tribunal Constitucional i de tot l'aparell de Justícia espanyola.

Amb la pressió del PP la interpretació de la Constitució és al peu de la lletra. Una única Nació espanyola indivisible, sense reconèixer la realitat social, cultural i política dels pobles-nacions sense estat que hi ha a la pell de brau. Això pot abocar a la consciència democràtica popular catalana ver la independència, si més no com a mitjà per aconseguir una negociació amb igualtat entre els pobles, entre les nacions amb estat o sense. El PP i el TC no volen cap evolució federal, empren a consciència la confrontació nacional per dividir i afeblir a la classe treballadora. El PSOE cedeix quan accepte que no pot haver-hi relació igualitària federal; assumeix frenar la possibilitat d'unitat treballadora federal per preservar el poder estatal actual.

Un futur lliure i democràtic, s'ha de concebre com federal en igualtat i dret de decidir. Aquesta ha de ser l'opció del moviment obrer i de l'esquerra transformadora, a Catalunya i a l'estat espanyol. Aquest ha de ser el lideratge amb la classe treballadora i l'esquerra transformadora.

La gran manifestació democràtica, amb el compromís i participació sindical ben visible, permeten una confluència democràtica i social de la classe treballadora a Catalunya i de la població catalana treballadora en suport de les propostes sindicals per frenar i fer enrere la Reforma laboral de Zapatero. Els Sindicats varen mobilitzar contra el Decret de retallades d'austeritat del govern de l'estat i del govern autonòmic de Montilla. La confluència treballadora i popular ha de donar força i amplitud a la preparació de la Vaga General del proper 29 de setembre, des de les empreses, als centres d'estudi, universitats i a les poblacions.

14 de juliol de 2010

16/7/10

Decidir en llibertat i igualtat


Més d'un milió de persones en manifestació es mereixen atenció, fer-se'n ressò del seu significat, i treballar a fons que la perspectiva ja no pot seguir amb les limitacions autonòmiques, per passar a una etapa on la lluita sigui per una relació federal en igualtat entre els Pobles i Nacions amb el dret d'autodeterminació

El Parlament, el govern de la Generalitat de Catalunya, les partits que li donen suport -PSC, ERC, ICV-EUiA- han de comprometre's a NO acatar la sentència del Tribunal Constitucional. No es de rebut fugir d'estudi com si la manifestació pugés anar paral·lela amb la legalitat vigent i no anés amb els partits, les seves propostes i perspectives polítiques. El president Montilla, després de la manifestació ha de canviar i posar-se davant del desacatament de la sentència. És la unitat d'esquerres i nacional que l'adiu i és coherent amb la manifestació.

Ens cal un lideratge on l'esquerra amb la majoria popular ha d'aconseguir vèncer a la dreta. Es tracta d'alçar el referent polític de les llibertats de Catalunya, amb estreta unió amb la classe treballadora catalana i espanyola, per tant federal amb el dret d'autodeterminació, amb les relacions estatals i polítiques que el poble de Catalunya decideixi lliurament.

La burgesia catalana amb CiU no és l'alternativa, sempre han traït al poble i a la classe treballadora de Catalunya, tant en els drets democràtics nacionals com en els drets social.

O hi ha un progrés vers la via dret de decidir (dret d'autodeterminació) o no podrà haver-hi un encaix lliure i acceptable amb la imposició d'una sola nació i d'un sol estat.

Decidir es alhora mobilitzar. La següent mobilització de gran importància es la lluita sindical per frenar la Reforma laboral amb la Vaga General del 29 de setembre.

Absolución para Udalbiltza

Miembros de la plataforma de apoyo a los acusados.


Udalbiltza era la asamblea de personas electas vascas que buscaron la manera de hacer avanzar las propuestas de libertad para Euskadi. De la prensa: Una plataforma 'plural' pide la absolución de Udalbiltza. Plantean que el caso es "herencia" de Aznar, como 'Egunkaria'

Siete años después del impulso al caso Udalbiltza, este jueves comenzó el juicio en la Audiencia Nacional con 22 personas en el banquillo. La fiscalía reclama penas de 10 a 15 años de prisión por un presunto delito de "integración en organización terrorista" y "malversación de fondos públicos", mientras que la asociación ultraderechista Dignidad y Justicia pide hasta 22 años de cárcel. Ante esta vista, la plataforma de apoyo a los encausados presentó ayer una declaración "plural", firmada por miembros de PSE, PSN, PNV, Aralar, EA, EBB, la izquierda abertzale, así como de los sindicatos ELA, LAB y CCOO, en la que demandan "la absolución para los procesados".


Udalbiltza se constituyó en septiembre de 1999 como la primera asamblea de concejales y alcaldes con representación en el País Vasco, Navarra y el País Vasco francés. Participaban en ella 1.778 concejales y alcaldes del PNV, EH, EA, AB e independientes. La organización se dividió en 2001 por divergencias ante la vuelta de ETA a la violencia tras el Pacto de Lizarra.


Los firmantes de la declaración hecha pública ayer en Donostia señalan que, "independientemente de los avatares que rodearon su división", Udalbiltza fue una iniciativa pensada para desarrollar una labor "en un escenario de paz en que las fuerzas políticas intervendrían por medios exclusivamente democráticos".


La plataforma "plural" de apoyo a los procesados, integrada también por actores, músicos, escritores, deportistas y periodistas, equipara esta causa con el caso del diario en euskera Egunkaria; cinco de sus directivos también fueron acusados de "integración en banda armada" y, el pasado abril, quedaron absueltos.


En la declaración, recuerdan que ambas causas tuvieron su origen en 2003. "Gobernaba el PP, con Aznar al frente, y el impulso político se hacía evidente detrás de la intensa actividad judicial desplegada en torno al caso vasco en general, particularmente desde la Audiencia Nacional. El anacronismo de esta herencia se hace patente hoy".


Los miembros de la plataforma de apoyo señalan por todo ello que les "une el convencimiento de que es necesario pasar página, rectificar (...). Sin pruebas en las que sustentar la acusación, sólo cabe una demanda: la absolución para los procesados".


El abogado de los encausados, Kepa Landa, equiparó también esta causa a la de Egunkaria, pero lamentó que esta vez la fiscalía, que en el caso del diario pidió su archivo, "se haya limitado" a seguir los informes de la policía para exigir penas de cárcel. El juicio se verá en la misma sala que el caso Egunkaria, presidida por el juez Javier Gómez Bermúdez.

Unitat en NO acatar


El Parlament de Catalunya està oferint un espectacle de desunió parlamentària i dels partits, imatge que es contraposa a la mobilització unitària massiva del 10 de Juny. El més de milió de persones participants formaven part de sectors i classes socials diferents, amb gran diversitat d'ideologies i de propostes polítiques.

És important traslladar la unitat mobilitzada a una unitat parlamentària, sens dubte. Per aconseguir-ho cal plantejar-se sobre quines bases i quina proposta bàsica, i a més, quin estament social i representació política por defensar millor i representar la voluntat popular àmplia i sobirana.

La burgesia catalana amb CiU? La dreta catalanista? Aquells dirigents, partits i banderes, que una i altra vegada han traït a la població catalana i a la classe treballadora? Aquells Millets de cognoms catalaníssims que xuclen com a sangoneres de l'autonomia, de l'estat i de la plusvàlua treballadora? Aquells que cobren subvencions financeres i de tots tipus i les empren per acomiadar a i destruir llocs de treball, per a salvar el seus patrimonis a costa de qui treballa?

Qui pot liderar sobre bases completament democràtiques és la classe treballadora. Aquesta classe és qui també pot soldar una aliança profunda entre la classe treballadora arreu de l'estat, sigui espanyola o catalana, i la població catalana que vol la llibertat. És la classe treballadora que por liderar la lluita contra l'estat, contra la burgesia espanyola i també la catalana. Ho pot fer alçant la bandera Federal, amb el compromís polític de que les relacions entre les Pobles i entre les Nacions siguin en igualtat, i que cada Poble pugui decidir si vol una relació d'autonomia a estat o constituir un estat propi, independent, i relacionar-se entre estats. Per aquells que tant es desesperen només dir que Alemanya està formada per Estats, els Lands, federats, i que els Estats Units d'Amèrica és precisament una confederació d'estats.

Però quina proposta política pot unir ara i permetre un lideratge de l'esquerra? Una pràctica política de NO acatar la sentència del Tribunal Constitucional amb una proposta Federalista conseqüent com l'esmentada.

Ara bé, el president Montilla del PSC segueix amb el seu compromís d'acatar. El PSOE resta presoner del centralisme nacional-espanyolista del PP. Les altres esquerres només es permeten dir alguna cosa per la boca petita, quan estan amb la parròquia i a la intimitat, i per arreu expliquen que són gent d'ordre, que han de complir amb la legalitat, que no volen ser radicals, i que per tant malgrat ser més rojos que ningú han d'acatar i votar allò que els hi designa el govern espanyol, o en molts casos el ministeri de l'Interior espanyol. On queda l'esquerra? Esvaïda i feta pols. Pocs dirigents i parlamentaris estan enguany a l'altura de les necessitats polítiques populars, dels interessos de la gent.

L'onda expansiva de la consciència de la manifestació s'obrirà pas i potser tindrà de rebentar tot aquest establishment polític instal·lat en la setmana anterior a la manifestació. Haurem de treballar a fons per posar a to el moviment que representa EUiA, de manera que la part mobilitzadora no quedi anul·lada i mediatitzada per uns vots i una pràctica maldestre de la seva component parlamentària (Decret Montilla, ILP). Hem d'alçar la bandera de la mobilització i del NO acatem, i fer tocar en aquest to a la direcció i a la part parlamentària.